Pyrene, la llegenda dels Pirineus.

Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre.

23 oct 2014

150 km de rutes d’història i solidaritat entre els pobles jueu i català pel Pirineu lleidatà

El President de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’ambaixador de l’Estat d’Israel a l’Estat espanyol, Alon Bar, han inaugurat aquest dilluns al Pallars Sobirà la senyalització de les 4 rutes que conformen el projecte de la Diputació de Lleida ‘Perseguits i salvats’, que identifica els principals itineraris de fugida pel Pirineu de Lleida durant l’Holocaust nazi a la II Guerra Mundial.


Diverses investigacions històriques reporten que prop de 20.000 persones d’origen jueu van fugir de la barbàrie a través de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Aran per salvar-se de la deportació i la mort.

L’ambaixador de l’Estat d’Israel a l’Estat espanyol, Alon Bar, ha tancat els parlaments en l’acte inaugural celebrat a l’Arxiu Comarcal de Sort on també han assistit representants de les institucions locals i del Govern de la Generalitat. “Veig l’acollida tan amistosa com a gairebé una continuació pràcticament natural de l’acollida històrica que, en un moment tràgic del nostre passat, algunes persones d’aquí van fer salvant els perseguits”.

17 sept 2014

FESTA MAJOR D'OLP 2014

                                         VISCA LA FESTA MAJOR D'OLP 


Divendres 12 de setembre

20.00 h Plantada de l’arbre a la Plaça Major
24.00 h Cavalcarem al ritme del millor DJ del nord

Dissabte 13 de setembre

12.00 h Vermut de poble sota l’avet del saloon
16.30 h Bingo
18.30 h Xocolatada popular
19.00 h Ball de tarda amb Versió Original
Després de sopar, ball de nit amb Versió Original
i festa assegurada amb DJ G& fins ben tard
I recordeu que hi haurà Bus de la Festa!

Organitza: Comissió de Festes d’Olp

20 ago 2014

Josep Moragues i Mas



En Josep de Moragues i Mas nasqué el 1669 a Joanet, lloc de Sant Hilari Sacalm (actualment comarca de La Selva; aleshores pertanyent a la Vegueria de Vic). Fill d'un pagès terratinent, es féu càrrec de la hisenda familiar als 16 anys a resultes de la mort del seu pare. Als 24 anys es casà amb Cecília de Regàs, emparentant-se gràcies a aquest matrimoni amb una de les famílies de la baixa aristocràcia rural catalana.
Àguila Imperial: Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom d' "aguilots", "imperials" o "alemanys"

A partir del 1694, amb 25 anys, lluità conta la invasió borbònica de Catalunya durant la Guerra dels 9 Anys (1688-1697), enquadrat en laCompanyia de miquelets de la Vegueria de Vic. Es desconeix el grau militar que assolí, però en la documentació coetània es testimonia tant la confiança que tenia en ell el Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala, com l'acció individual que tingué lloc a Sant Hilari Sacalm on matà un sentinella de les tropes franceses que ocupaven la vila.

Partidari de la successió en la Casa d'Àustria i emparentat amb la família dels Regàs pel seu matrimoni amb Na Cecília de Regàs i de Bas, formà part de la colla de patriotes Vigatans que el 1705 s'alçaren en armes contra el Virrei borbònic Francisco de Velasco i propiciaren el Tractat de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, mitjançant el qual Catalunya entrava en la Guerra de Successió pel bàndol aliat i es convertia en escenari de la Guerra per la Successió.

21 oct 2013

La aventura va en tren

El Tren dels Llacs se adentra cada sábado en el paisaje leridano a las puertas del Pirineo


Un sábado cualquiera, a las 10.30, puede empezar una aventura singular. En la estación de ferrocarril de Lleida, en una vía situada a no más de 20 metros de la del AVE, símbolo de la modernidad ferroviaria, suena con estrépito el silbato de un tren de época de color verde que evoca tiempos pasados. Es el Tren dels Llacs (Tren de los Lagos), que está a punto de iniciar uno de los viajes más placenteros que uno pueda imaginarse, un viaje que bordea los pantanos de Sant Llorenç de Mongai, Camarasa, Cellers y Sant Antoni.

El romanticismo de este tren turístico no está en la historia de su locomotora y vagones, rescatados de desguaces por la Asociación para la Reconstrucción y Puesta en Servicio de Material Ferroviario Histórico (ARMF), sino en la belleza y espectacularidad del paisaje leridano por el que corre hasta llegar a La Pobla de Segur, a las puertas del Pirineo. Las vistas panorámicas desde la ventanilla, que sube y baja a gusto del viajero, hacen que trayecto sea una experiencia inolvidable.

El despertar de los osos del Pirineo

Los agentes calculan que en la zona catalana de la cordillera viven unos 20 plantígrados, 7 de ellos oseznos


Pyros, el primer ejemplar de oso pardo llegado al Pirineo desde Eslovenia.
Tras varios meses resguardados del intenso invierno que se ha vivido este año, los osos del Pirineo ya han salido de sus madrigueras. Las cámaras instaladas por los Agentes Rurales empezaron a fotografiar hace un mes a los plantígrados que despertaban de la hibernación. Los agentes calculan, a falta de constatar si durante este invierno se ha producido algún nacimiento, que en la zona catalana de la cordillera viven unos 20 osos, de los cuales, tres son machos adultos, entre cinco y siete hembras y otros tantos oseznos. Más de la mitad de los ejemplares se concentran en el Parque Natural de l’Alt Pirineu (Pallars Sobirà). En 2012, se produjeron tres nacimientos.

Rescatados en helicóptero 29 pasajeros del teleférico de Estany Gento

Una avería eléctrica dejó al grupo atrapado en la cabina


Los Bomberos de la Generalitat han rescatado a última hora de este martes con la ayuda de un helicóptero a 29 personas que habían quedado atrapadas en la cabina del teleférico de Estany Gento, en La Torre de Cabdella (Pallars Jussà), por una avería eléctrica.

8 ene 2013

Nou terratrèmol al Pallars Sobirà

Terratrèmol de 2,6 graus en una zona deshabitada al Pallars Sobirà sense causar danys

05/01/2013

Alt Àneu (ACN).- Aquest dissabte al matí s'ha produït un terratrèmol de 2,6 graus a l'escala de Richter amb epicentre al Pallars Sobirà sense provocar danys personals ni materials, segons ha informat l'Institut Geològic de Catalunya. Concretament, segons la Direcció General de Protecció Civil, s'ha produït quan passaven pocs minuts d'un quart d'onze del matí en una zona deshabitada entre Alt Àneu i Naut Aran. De fet, el moviment sísmic no s'ha percebut entre la població i el telèfon d'emergències 112 no ha rebut cap avís.

30 nov 2012

Instal·len a l'itinerari de la Pica d'Estats un polsador per avisar els Bombers en cas d'emergència

Llavorsí (ACN).- El Parc Natural de l'Alt Pirineu i els Bombers de la Generalitat han instal·lat a l'aparcament de la Molinassa, punt d'inici de l'ascensió a la Pica d'Estats, un polsador per avisar els Bombers en cas d'emergència o accident. El camí que ascendeix a la Pica d'Estats és l'itinerari més freqüentat del Parc, i una de les zones on es produeixen més accidents de muntanya entre el col·lectiu d'excursionistes que ascendeixen a aquest cim. La problemàtica radica en el fet que aquesta zona no té cobertura de mòbil, i en cas d'accident es fa difícil avisar als serveis de salvament. Aquest polsador permetrà millorar la seguretat dels excursionistes. Anualment fan aquest itinerari unes 15.000 persones.

25 nov 2012

L’estació de Llessui torna a obrir 24 anys després del seu tancament

Llessui Snow Cat ofereix la possibilitat als esquiadors d'arribar a cotes altes de la muntanya i baixar esquiant per neu verge
Els nostàlgics de l'estació d'esquí de Llessui podran tornar-hi a esquiar després de 24 anys del seu tancament. Llessui Snow Cat ofereix la possibilitat als esquiadors d'arribar a la cota més alta de l'estació (2.430 metres) i baixar esquiant per neu verge. Als esquiadors se'ls trasllada amb un Pisten Bus, un vehicle especial per circular per neu, fins al cim de l'estació.

El Pisten Bus és el vehicle que traslladarà els esquiadors fins a la cota més alta de l'estació de Llessui.

Aquesta activitat està destinada a nostàlgics que havien esquiat a aquesta estació, que va tancar les portes al 1987, amb un alt nivell d'esquí. Es tracta d'una activitat que podran realitzar un màxim de 12 persones al dia. Per a tots els que volen gaudir de la neu sense esquiar se'ls ofereix excursions.

23 nov 2012

Vins i licors del Pallars


Castell d’Encus: Raül Bobet. Vins artesanals 100% elaborats a la nostra finca. Vins blancs: Taleia, Ekam. Vins negres: Quest, Acusp i Thalarn. Ctra. de Santa Engràcia, km 5. 25630. Talarn Tel. 973 252 974 www.encus.org 
Celler Miquel Roca: Miquel Roca.  Situada als peus del Montsec, la vinya produeix la brocada, una varietat autòctona de producció limitada. El vi a que dona lloc porta el nom de Brocat. La resta de varietats inclouen el Merlot, el Monastrell i l’Ull de llebre.
C. Únic, s/n. 25639. Sant Cristòfol de la Vall (Gavet de la Conca). Tel. 973 651 170 / 625 808 989 www.cellermiquelroca.com 
Licors Portet Àngel Portet i Carlos Portet: Licors tradicionals del Pirineu: ratafia, aigua de nodes (ratafia aranesa), licor de cassís, licor de fruits del bosc, licor d’aranyons, aiguardent amb aroma de ceps i anís, licor de regalèssia i licor de taronja. També elaborem licors per encàrrec.
Sant Miquel del Pui, 4. 25550. La Pobla de Segur Tel. 973 680 132.
 info@licorsportet.cat www.licorsportet.cat 
Celler Vila Corona Enric Vila:  Vins fermentats amb llevat del Pallars, la mineralitat que aporten els gresos d’Areny i l’argila del Garumnià, els dies de calor i les nits fresques. Llabustes, vins varietals: riesling, chardonnay, ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon. Tu rai… un vi cupatge de les varietats autòctones pallareses, morastell, ull de llebre i garnatxa negra. Camí dels Nerets. 25654. Vilamitjana (Tremp) Tel. 973 652 638 – 650 529 087.
vila-corona@avired.com  http://es.vilacorona.cat
Sauvella Jeroen Nagtegaal.  Creem vins amb caràcter, vins distintius i amb especial respecte per l’entorn de les nostres vinyes. Premium Wine from the Pyrenees. C. Abadia, 6. 25655. Orcau (Isona i Conca Dellà)Tel. 973 085 015 – 600 765 803 www.sauvella.com . 
CELLER BATLLIU DE SORT Borda de Cebrià | 25568 Olp celler@batlliudesort.cat
(Coordenades Geogràfiques - ETRS89 E1.123674 N42.426162) Guillem: 699 922 028 - Rabasa: 661 237 655 Ramon: 657 911 192 - Aleix: 657 911 194 Horari de visites al Celler Dimarts i dimecres de 9h a 13h i de 16h a 18h (És necessari reserva prèvia). El Batlliu de Sort és un vessant de muntanya que s'estén a ponent de Sort, entre la Noguera i les comes del Tossal Roi. L'alçada del terreny va dels set-cents metres de Sort als mil cent d'Olp i hi ha una barreja de sòls, amb una part important de pissarra. Al Batlliu hi ha els pobles d'Olp, Castellviny, Pujalt, Enviny, Llarvent, Bressui i Montardit (de dalt). El Celler Batlliu de Sort es troba a la rehabilitada borda de Cebrià. Vinyes de: riesling i pinot noir.

21 oct 2012

El santuari pirinenc d’Abidal en el seu camí cap al Camp Nou

El defensa blaugrana va escollir les muntanyes de la Vall d'Aran, amb Montgarri com a epicentre, per començar a recórrer, sis mesos després d'un trasplantament de fetge, el camí cap a la seva reaparició.
Allà va anar Éric Abidal. Un dels primers oratoris que es localitzen a Catalunya, baixant des del cel, està enclavat entre els pics pirinencs de l'Arieja (França), el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. La Mare de Déu de Montgarri dóna nom a un santuari amb una tradició que arrenca al segle XII, però que fins avui conserva una devoció que congrega milers de persones en la romeria que aranesos, pallaresos i francesos celebren cada 2 de juliol.
Allà, a 1.645 metres d'altitud, hi ha el santuari de Montgarri, un dels destins d'Éric Abidal en la particular estada aranesa que ha portat a terme sis mesos després de patir un trasplantament de fetge. El defensa blaugrana, acompanyat del preparador Emili Ricart, va treballar el seu cos pujant i baixant cims que la neu aviat cobrirà.


A prop del santuari hi ha la localitat del mateix nom. Montgarri és un poble sense ser-ho. «Mai ha sigut un poble a l'ús, sinó un conjunt de masies escampades de pagesos que tenien el seu bestiar a les finques mateix», explica el sacerdot aranès Jusèp Amiell, que és fill de Garòs i traductor del Nou Testament a la llengua aranesa. «Explica la llegenda que als prats on es va aixecar el santuari hi acostumava a pasturar un toro amb la seva manada de vaques, una manada que vigilava el toro, que acostumava a agenollar-se sempre en un punt concret del terreny. I es diu que en aquell lloc on s'agenollava va ser trobada la imatge de l'actual Mare de Déu de Montgarri», relata Amiell. «El dia de la romeria -la del 2 de juliol i una altra que se celebra el 15 d'agost-, els fidels porten en processó la verge des de l'interior de l'església fins aquell lloc, a uns 40 metres del santuari», assenyala Amiell.
«Antigament, Montgarri era un lloc habitual de pas entre el Pallars i la Vall d'Aran, i era normal en llocs així que hi hagués una hostatgeria per passar-hi la nit. El santuari era un lloc de refugi», puntualitza Amiell. «Fins a mitjans del segle passat, al santuari hi havien arribat a viure dos sacerdots, però ara el temple depèn de la parròquia de Gessa».
L'antiga rectoria del santuari és actualment un refugi de muntanya, on els excursionistes poden passar la nit abans de recórrer algun dels múltiples itineraris per la zona. Els joves que el regenten tenen la clau del santuari, que durant el dia manté les portes obertes. L'església actual és del segle XVII, però a l'interior s'hi ha conservat el portal de l'ermita romànica que la va precedir.

Caviar de trucha del Pallars, en los restaurantes más prestigiosos La piscifactoría de Tavascán ha apostado por la calidad y diferenciación de su producto estrella

La piscifactoría de Tavascán, en el Pallars Sobirà, ha apostado por la calidad y la diferenciación de su producto: la trucha. La ubicación de la piscifactoría garantiza la calidad dado que capta el agua que baja directamente de los lagos. En esta piscifactoría, Julià Sillero cría unos 300.000 ejemplares de trucha. La más valorada por la alta gastronomía es la autóctona. Julià Sillero suministra truchas a cocinas de restaurantes de prestigio como Can Fabes oCinc Sentits. Para potenciar y reaprovechar el producto desde hace dos temporadas comercializa caviar de trucha y trucha ahumada. Esta piscifactoría es una de las pocas empresas agroalimentarias de Catalunya que elabora estos dos productos.

22 ago 2012

HUG ROGER III

EL SENYOR DE LES MUNTANYES


Hug Roger III, el darrer comte de Pallars i comtat català, conestable reial i capità dels exèrcits de la Generalitat en la llarga guerra civil catalana del 1462 al 1472, defensor esforçat dels interessos de la terra i de les institucions del país.

En el marc de la lluita pel control del poder municipal, durant el segle XV es van formar a Barcelona dos estaments antagònics: la Biga i la Busca. En el primer s'agrupaven els ciutadans honrats i els grans mercaders. En el segon, els mestres dels oficis. En la segona meitat del segle XV, els buscaires van aconseguir, amb la protecció reial, el govern de la ciutat, des d'on van impulsar mesures proteccionistes per a la fabricació local i van intentar ampliar l'accés als càrrecs municipals. Això no va agradar als grups més privilegiats de la ciutat, com tampoc les mesures de suspensió dels mals usos empreses per la monarquia.

21 jul 2012

Comtat de Pallars



Capital : Sort
Idioma oficial : Català
Religió : Catolicisme
Forma de govern : No especificat
Període històric : Edat mitjana
• Establiment : 920
• Escindit en dos: Comtat de Pallars Jussà i comtat de Pallars Sobirà.: SEGLE XI
El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren:
Aquest comtat es trobava situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa, entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur, incloent-hi la Vall d'Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamicell.

14 jul 2012

Descubierto un gran yacimiento de dinosaurios en el Pirineo leridano

Dos vecinos de Basturs se toparon con los restos en una zona de barrancos mientras vigilaban el rebaño
Los fósiles corresponden a dinosaurios herbívoros del grupo de los hadrosauros y tienen casi 70 millones de años.

Dos vecinos del pequeño pueblo de Basturs, en el municipio de Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), han descubierto unos enormes huesos fósiles, muy bien conservados, que son con toda probabilidad la avanzadilla de un gran yacimiento de dinosaurios de finales del Cretáceo.

1 jul 2012

Relaxeu-vos i visualitzeu el Pirineu


Brilló una luz en las montañas, la luz se hizo remolino, y se transformó en una bella mujer, Moira, la Dama Hilandera. Moira vagaba por las montañas cazando rayos de sol, hilándolos para crear con ellos los valles, los barrancos, las rocas, los árboles, los ríos y los arroyos.