El defensa blaugrana va escollir les muntanyes de la Vall d'Aran, amb Montgarri com a epicentre, per començar a recórrer, sis mesos després d'un trasplantament de fetge, el camí cap a la seva reaparició.
Allà va anar Éric Abidal. Un dels primers oratoris que es localitzen a Catalunya, baixant des del cel, està enclavat entre els pics pirinencs de l'Arieja (França), el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. La Mare de Déu de Montgarri dóna nom a un santuari amb una tradició que arrenca al segle XII, però que fins avui conserva una devoció que congrega milers de persones en la romeria que aranesos, pallaresos i francesos celebren cada 2 de juliol.
Allà, a 1.645 metres d'altitud, hi ha el santuari de Montgarri, un dels destins d'Éric Abidal en la particular estada aranesa que ha portat a terme sis mesos després de patir un trasplantament de fetge. El defensa blaugrana, acompanyat del preparador Emili Ricart, va treballar el seu cos pujant i baixant cims que la neu aviat cobrirà.
A prop del santuari hi ha la localitat del mateix nom. Montgarri és un poble sense ser-ho. «Mai ha sigut un poble a l'ús, sinó un conjunt de masies escampades de pagesos que tenien el seu bestiar a les finques mateix», explica el sacerdot aranès Jusèp Amiell, que és fill de Garòs i traductor del Nou Testament a la llengua aranesa. «Explica la llegenda que als prats on es va aixecar el santuari hi acostumava a pasturar un toro amb la seva manada de vaques, una manada que vigilava el toro, que acostumava a agenollar-se sempre en un punt concret del terreny. I es diu que en aquell lloc on s'agenollava va ser trobada la imatge de l'actual Mare de Déu de Montgarri», relata Amiell. «El dia de la romeria -la del 2 de juliol i una altra que se celebra el 15 d'agost-, els fidels porten en processó la verge des de l'interior de l'església fins aquell lloc, a uns 40 metres del santuari», assenyala Amiell.
«Antigament, Montgarri era un lloc habitual de pas entre el Pallars i la Vall d'Aran, i era normal en llocs així que hi hagués una hostatgeria per passar-hi la nit. El santuari era un lloc de refugi», puntualitza Amiell. «Fins a mitjans del segle passat, al santuari hi havien arribat a viure dos sacerdots, però ara el temple depèn de la parròquia de Gessa».
L'antiga rectoria del santuari és actualment un refugi de muntanya, on els excursionistes poden passar la nit abans de recórrer algun dels múltiples itineraris per la zona. Els joves que el regenten tenen la clau del santuari, que durant el dia manté les portes obertes. L'església actual és del segle XVII, però a l'interior s'hi ha conservat el portal de l'ermita romànica que la va precedir.
