Pyrene, la llegenda dels Pirineus.

Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre.

22 ago 2012

HUG ROGER III

EL SENYOR DE LES MUNTANYES


Hug Roger III, el darrer comte de Pallars i comtat català, conestable reial i capità dels exèrcits de la Generalitat en la llarga guerra civil catalana del 1462 al 1472, defensor esforçat dels interessos de la terra i de les institucions del país.

En el marc de la lluita pel control del poder municipal, durant el segle XV es van formar a Barcelona dos estaments antagònics: la Biga i la Busca. En el primer s'agrupaven els ciutadans honrats i els grans mercaders. En el segon, els mestres dels oficis. En la segona meitat del segle XV, els buscaires van aconseguir, amb la protecció reial, el govern de la ciutat, des d'on van impulsar mesures proteccionistes per a la fabricació local i van intentar ampliar l'accés als càrrecs municipals. Això no va agradar als grups més privilegiats de la ciutat, com tampoc les mesures de suspensió dels mals usos empreses per la monarquia.