EL SENYOR DE LES MUNTANYES
Hug Roger III, el darrer comte de Pallars i comtat català, conestable reial i capità dels exèrcits de la Generalitat en la llarga guerra civil catalana del 1462 al 1472, defensor esforçat dels interessos de la terra i de les institucions del país.
En el marc de la lluita pel control del poder municipal, durant el segle XV es van formar a Barcelona dos estaments antagònics: la Biga i la Busca. En el primer s'agrupaven els ciutadans honrats i els grans mercaders. En el segon, els mestres dels oficis. En la segona meitat del segle XV, els buscaires van aconseguir, amb la protecció reial, el govern de la ciutat, des d'on van impulsar mesures proteccionistes per a la fabricació local i van intentar ampliar l'accés als càrrecs municipals. Això no va agradar als grups més privilegiats de la ciutat, com tampoc les mesures de suspensió dels mals usos empreses per la monarquia.
Amb posterioritat, l'empresonament del príncep de Viana, fill de Joan II, a conseqüència del litigi que pare i fill mantenien per la corona de Navarra, va provocar l'oposició dels grups privilegiats barcelonins, que consideraven vulnerats els privilegis i constitucions dels Principat. El conflicte es va resoldre transitòriament amb la capitulació de Vilafranca, que sotmetia la sobirania reial a Catalunya a la diputació del general i del recentment creat Consell del Principat.
Tanmateix, la mort del príncep de Viana i l'actuació dels qui eren favorables a Joan II van precipitar la guerra quan la Diputació va aixecar un exèrcit per sufocar la rebel·lió dels pagesos de remença de les comarques de Girona el 1462.
L'ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rosselló i la Cerdanya (tractat de Baiona), va ser considerat alta traïció pels estaments del Principat. Les institucions catalanes van declarar Joan II enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys, va acabar amb la victòria del rei i la rendició de Barcelona. Per la capitulació de Pedralbes, Joan II va tornar a ser rei dels catalans.
La guerra civil catalana va acabar d'arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d'Aragó.
Amb posterioritat, l'empresonament del príncep de Viana, fill de Joan II, a conseqüència del litigi que pare i fill mantenien per la corona de Navarra, va provocar l'oposició dels grups privilegiats barcelonins, que consideraven vulnerats els privilegis i constitucions dels Principat. El conflicte es va resoldre transitòriament amb la capitulació de Vilafranca, que sotmetia la sobirania reial a Catalunya a la diputació del general i del recentment creat Consell del Principat.
Tanmateix, la mort del príncep de Viana i l'actuació dels qui eren favorables a Joan II van precipitar la guerra quan la Diputació va aixecar un exèrcit per sufocar la rebel·lió dels pagesos de remença de les comarques de Girona el 1462.
L'ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rosselló i la Cerdanya (tractat de Baiona), va ser considerat alta traïció pels estaments del Principat. Les institucions catalanes van declarar Joan II enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys, va acabar amb la victòria del rei i la rendició de Barcelona. Per la capitulació de Pedralbes, Joan II va tornar a ser rei dels catalans.
La guerra civil catalana va acabar d'arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d'Aragó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario