Pyrene, la llegenda dels Pirineus.

Explica la llegenda que la deessa Pyrene que dóna nom a la serralada pirinenca era una bella nimfa dels manantials que fou designada per Zeus per a custodiar les aigües cristal·lines d'una vall.
En les muntanyes properes hi vivia Gerió, un monstre de tres caps entossudit en obtindre els favors de Pyrene que fugint d'ell es va endinssar al gran bosc del nordest d'Ibèria. Gerió, llavors, va fer cremar el bosc i Pyrene decidí quedar-s'hi i va morir.
Hèrcules, enamorat de Pyrene i molt entristit per la seva mort, aixecà una formidable tomba de pedra en forma de serralada que anava des del mar Cantàbric fins a la Mediterrània, i en memòria eterna a la seva estimada Pyrene li donà el nom que la recordarà per sempre.

21 oct 2013

El despertar de los osos del Pirineo

Los agentes calculan que en la zona catalana de la cordillera viven unos 20 plantígrados, 7 de ellos oseznos


Pyros, el primer ejemplar de oso pardo llegado al Pirineo desde Eslovenia.
Tras varios meses resguardados del intenso invierno que se ha vivido este año, los osos del Pirineo ya han salido de sus madrigueras. Las cámaras instaladas por los Agentes Rurales empezaron a fotografiar hace un mes a los plantígrados que despertaban de la hibernación. Los agentes calculan, a falta de constatar si durante este invierno se ha producido algún nacimiento, que en la zona catalana de la cordillera viven unos 20 osos, de los cuales, tres son machos adultos, entre cinco y siete hembras y otros tantos oseznos. Más de la mitad de los ejemplares se concentran en el Parque Natural de l’Alt Pirineu (Pallars Sobirà). En 2012, se produjeron tres nacimientos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario