Àguila Imperial: Un dels símbols dels "Vigatans", que també rebien el malnom d' "aguilots", "imperials" o "alemanys"
Partidari de la successió en la Casa d'Àustria i emparentat amb la família dels Regàs pel seu matrimoni amb Na Cecília de Regàs i de Bas, formà part de la colla de patriotes Vigatans que el 1705 s'alçaren en armes contra el Virrei borbònic Francisco de Velasco i propiciaren el Tractat de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, mitjançant el qual Catalunya entrava en la Guerra de Successió pel bàndol aliat i es convertia en escenari de la Guerra per la Successió.
Durant l'Aixecament Militar Austriacista de 1705, a l'edat de 36 anys, comandà les tropes vigatanes que derrotaren els destacaments borbònics. El mateix 1705, i a diferència d'altres cabdills Vigatans, no ingressà en el regiment de les Reials Guàrdies Catalanes sinó que Sa Majestat Catòlica En Carles III el nomenà Coronel de Cavalleria, alçant el Regiment de cavalleria Josep Moragues al capdavant del qual lluità al front de l'Empordà. El 1707 En Josep Moragues fou ascendit al grau de General de Batalla i nomenat Governador de la fortalesa de Castellciutat-Seu d'Urgell, mentre el seu regiment de cavalleria fou dissolt i els efectius foren incorporats al regiment de cavalleria Clariana.
El 14-gen-1711 morí la seva primera muller i el mateix 1711, als 41 anys, es casà en segones núpcies amb un noble del Pallars, Magdalena de Giralt, Senyora de Bressui. Des del 1707 a 1713 es féu càrrec de la defensa de la frontera del nord i hagué de coordinar la resistència contra les recurrents incursions franceses sobre territori català.
Després de la Traïció Anglesa el 1713 continuà com a Governador de la fortalesa de Castellciutat, malgrat la feblesa de la seves forces. Resistí fins el 28-set-1713, quan davant la impossibilitat de rebre nous reforços des de Barcelona a fi de mantenir la seva posició, decidí capitular la fortalesa de Castellciutat en unes condicions avantatjoses. Després de la capitulació i confiat en que els termes pactats serien respesctats, es retirà a Sort per reunir-se amb la seva família i recuperar-se d'una malaltia; malgrat tot però, les tropes borbòniques no respectaren allò que havien signat.
Malgrat tenir una graduació superior, el General Moragues es posà sota les ordres del Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal i comandant en cap de totes les tropes catalanes a l'exterior de Barcelona. Reprengué la lluità al front exterior i formà part de les operacions del Marquès del Poal fins el 18-set-1714, quan s'acollí a la capitulació de la fortalesa de Cardona.
El 21-mar-1715, amb 46 anys, fou capturat per les tropes borbòniques quan intentava fugir de Catalunya amb d'altres oficials militars al regne de Mallorca, que encara resistia lliure de l'ocupació borbònica. Fou executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: fou arrossegat viu pels carrers, fou decapitat i el seu cos fou esquarterat. La seva calavera decapitada fou penjada en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona com a escarni a tots aquells que es resistissin a la tirania absolutista borbònica i a l'administració dels seus lacais botiflers. La seva muller i familiars foren empresonats.
Després del Tractat de Pau de Viena de 1725 que significà la pau definitiva entre Felip V i Carles III, la seva muller fou alliberada de la presó. A instàncies d'aquesta i mitjançant les pressions diplomàtiques de l'ambaixador austríac Königsegg, la calavera del General Moragues fou despenjada el 14-15-feb-1727; havien transcorregut 12 anys des de la seva brutal execució planificada pels lacais botiflers catalans.
El General Josep de Moragues i Mas fou uns dels pocs militars que lluità durant tots els 9 anys que durà la Guerra de Successió a Catalunya, essent protagonista ja des del 1705 en els combats del Congost, fins a la Campanya Catalana de 1713-1714. Així mateix fou un dels militars catalans que assolí una de les més altes graduacions, la de General de Batalla. Aquests dos fets, tant el seu destacat protagonisme des del 1705 fins el 1714, com la seva alta graduació militar, són els que expliquen la brutal i vil execució que les tropes borbòniques i els seus lacais botiflers li reservaren sense respectar-li els honors que com a militar li devien haver tingut.
Però la polèmica sobre el General Josep de Moragues i Mas rau en el fet que durant els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya no se li tributa cap homenatge oficial. La raó històrica d'aquesta mancança es deu al fet que la Diada de l'11 de Setembre commemora la Batalla de l'11 de Setembre de 1714 a Barcelona, acte bèl·lic en el qual no participà el General Moragues degut a que ell es trobava fora de Barcelona comandant les tropes catalanes que amb base a la fortalesa de Cardona lluitaven contra la invasió borbònica en les terres de la Catalunya interior.
Com que històricament els actes institucionals de la Diada s'han centrat en la memòria del Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova, lamentablement alguns grupuscles, enlloc de vindicar la memòria del General Moragues exalçant-lo, es dediquen a denigrar la memòria del Conseller en Cap Rafael Casanova. S'ha caigut així en un tòpic falsari basat en les mentides i tergiversacions amb què l'espanyolisme embruta i denigra la memòria del Conseller en Cap Rafael Casanova, de manera que aquest és presentat com un heroi impostat i el General Josep Moragues com l'autèntic heroi ocult. Aquest tòpic falsari tant sols reflecteix manca d'intel·ligència política i de coneixement històric. En la campanya militar de 1713-1714 molts foren els traïdors botiflers, i molts més foren els que s'inhibiren de la lluita final: propagar i inventar-se malicioses i falses dicotomies entre el Conseller en Cap de Barcelona Rafael Casanova i el General Moragues, dos dels més insígnes defensors de la Pàtria entre 1713 i 1714, no tant sols és un ultratge a la seva memòria, sinó que és un insult a la causa, al sacrifici i al martiri del General Josep de Moragues i Mas.
Nom i cognoms
En Josep Moragues [i Sobrevia], segons consta en tota la documentació entre 1669 i 1705, sempre signà únicament amb el primer cognom, Josep Moragues, no emprant mai tal com era costum el cognom de la seva mare,Sobrevia.
Vers el 1706 fou ennoblit per Sa Majestat Catòlica En Carles III amb la dignitat de Cavaller del Principat de Catalunya.
Serà a partir d'ésser ennoblit per Sa Majestat Catòlica En Carles III quan inserirà la partícula -de- abans del primer cognom i adoptarà un segon cognom, un tret característic de les famílies nobles. Però enlloc d'adoptar el cognom de la seva mare, Sobrevia, adoptà el cognom de Mas. No es coneix fefaentment la raó d'aquesta elecció, essent la hipòtesi més probable que adoptés el cognom Mas en raó de la seva àvia, Petronila Mas. A partir d'aleshores signà Josep de Moragues i Mas o simplement Josep de Moragues, fins el 1715 quan redactà el seu testament consignat amb la signatura completa, Don Joseph de Moragues y Mas.
El seu cognom apareix escrit en documents catalans amb les variants Moragues, Moragas i Muragas. En castellà signava Don Joseph Moragas y Mas.
Lloc de naixement
Josep Moragues va néixer a Joanet, lloc pertanyent actualment a Sant Hilari Sacalm i fou batejat el 28-feb-1669 a l'església parroquial de Sant Hilari Sacalm (La Selva). La seva partida de baptisme, traduïda del llatí, diu així: "El dia 28 de febrer de 1669 a l'església parroquial de Sant Hilari Sacalm del bisbat de Vic, fou batejat pel Rnd. Dalmau Verneda, prevere i rector de l'església parroquial de Sant Pere d'Osor, el nen Joan, Josep i Francesc, fill legítim i natural d'Isidre Moragues, pagès, i de Maria, muller seva; foren padrins Joan Antic Sobrevia, pagès de Santa Maria de Seva, de la diòcesi de Vic, i Peronella Moragues, viuda, de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, tots de la diòcesi de Vic".
Josep Moragues era veí de Sant Hilari Sacalm´´
Era l'hereu del Mas Moragues, de la parròquia de Sant Hilari Sacalm situada a la zona de La Guilleria (actualment Les Guilleries) pertanyent a la Vegueria de Vic
Donada la seva vinculació matrimonial amb Sort, a principis del segle XX sorgí la teoria, avui demostrada errònia, que En Josep de Moragues i Mas havia nascut a Sort. Actualment encara es manté una placa erigida el 1966 a la casa Baió de Sort on es sosté erròniament que és la casa natal del General Moragues.
El 1969 el Diccionari Biogràfic d'Albertí assignà, també erròniament, com a lloc de naixença del General Moragues el lloc de Joanetes de la Garrotxa. D'aquesta font ho copià el 1977 la Gran Enciclopèdia Catalana, difonent-se d'aquesta manera l'error fins el punt que 1980 un grup de patriotes volgué fer un homenatge al General Moragues a Joanetes de la Garrotxa (La Vall d'en Bas), acte que trobà l'oposició de l'ajuntament perquè, amb raó, no admetien que fos fill d'allà.
El seu testament no deixa lloc a dubtes: "Jo Don Joseph de Moragues y Mas, en lo lloch de Sant Hilari, Bisbat de Vich populat, fill llegítim y natural de Isidro Moragues, pagès de dit lloch y de Maria Moragues y Sobrevia, cónjuges deffuncts, sa de cos y enteniment ..."
Llinatge
El rerebesavi d'En Josep Moragues fou En Pere Castanyer, casat vers el 1587-1596 amb la pubilla del mas, Na Joana Moragues. El fill d'aquests, el rebesavi d'En Josep Moragues, va prendre el cognom de la mare per ser la pubilla del mas, anomenant-se Pere Moragues enlloc de Pere Castanyer. El fill d'aquest, l'avi d'En Josep Moragues, fou N'Antoni Moragues, casat amb Petronila Mas. Aquests foren pares de N'Isidre Moragues (1654-1685), casat el 30-des-1665 amb Na Maria Sobrevia (1667-1697), que foren els pares d'En Josep Moragues.
Família
En Josep Moragues fou el tercer fill i hereu de N'Isidre Moragues i de Na Maria Sobrevia, família de pagesos benestants. Les seves germanes majors foren Na Maria Moragues i Na Teresa Moragues.
Tal com consta al llibre de l'arxiu Parroquial d'Arbucies, En Josep Moragues es casà en primeres núpcies el 7-set-1693, a l'edat de 24 anys, amb Na Cecília de Regàs i de Bas, de la vila de Santa Maria de Lliors - Arbúcies-, i filla d'En Joan de Regàs, Ciutadà Honrat de Girona i propietari del mas Regàs, també de Santa Maria de Lliors - Arbúcies (Bisbat de Vic), i de Na Cecília de Bas. El dot aportat per la núvia fou de 1.000 lliures i mitjançant aquest matrimoni En Josep Moragues s'emparentà amb una de les famílies de la baixa aristocràcia rural catalana, els de Regàs.
Seguint el costum, la seva muller adoptà el cognom del seu marit, apareixent en la documentació a partir d'aleshores com a Cecília de Moragues [i Regàs]. La seva primera muller Cecília de Regàs morí el 14-gen-1711 a la Seu d'Urgell, sense haver-se documentat cap fill.
Es va casar en segones núpcies el mateix 1711 amb la noble Na Magdalena de Giralt, Baronessa de Bressui, prop de Sort. D'aquest segon matrimoni va tenir 2 fills: En Joan Baptista de Moragues i Na Maria Anna de Moragues. Seguint el costum, la seva muller adoptà el cognom del seu marit, anomenant-se a partir d'aleshores Magdalena Moragues i de Giralt.
El mas Moragues
El mas Moragues a Sant Hilari Sacalm, lloc de naixement del General Moragues, en estat ruïnós i semiabandonat i que avui en dia s'utilitza de corral de porcs.
El mas Moragues i la seva propietat s'estenien pel pendent de la vall de Joanet (o vall de Ridecós), que des de sempre ha format part de la parròquia de Sant Hilari Sacalm. Els terrenys del mas arribaven fins el centre del Pla de les Arenes on hi havia, i encara hi ha, la masoveria del mas, anomenda aleshores Cortals de Moragues i actualment Cortals del Mig.
El primer testimoni documental del mas es remunta al 1199, quan en document de dotació de l'església parroquial de Sant Hilari Sacalm s'esmenta el manso de Moraguis. El mas Moragues i les seves terres formaven part de la jurisdicció del Castell de Solterra. Vers el 1290 els Senyors de Solterra varen cedir la meitat dels drets i rendes del mas al Priorat de Sant Pere Cercada. Vers els 1332 i 1357 hi vivien un Pere i un Bernat Moraguis. Els capbreus posteriors sempre fan constar que els hereus del mas eren "afocats o de remença", raó per la qual els hereus estaven obligats a residir-hi i a prestar homenatge i sagrament en indivís pel mas i les terres als dos senyors.
Entre el 1758 i el 1790 el mas Moragues i totes les seves terres anaren sent venudes per En Joan Baptista de Moragues i de Giralt, fill del General Moragues, i En Josep Maria de Moragues i de Giner, nét del General Moragues.
El Mas Moragues va ser modificat i ampliat vers del 1780, poc després que els descendents de Josep Moragues se'l venguessin. Avui en dia es troba abandonat i amenaçant ruïna, limitant-se el seu ús a les funcions de corral.
El 28-feb-1669 En Josep Moragues fou batejat a l'església parroquial de Sant Hilari Sacalm.
El seu pare N' Isidre Moragues testà el 27-jun-1685. Deixà com a senyora i usufructuària la seva muller Na Maria Sobrevia, mentre aquesta no es tornés a casar. Nomenà hereu universal el seu fill mascle, En Josep Moragues, i als seus descendents nascuts de legítim matrimoni. En Josep Moragues tenia 16 anys i heretà el mas i 50 hectàrees de terra.
El 7-set-1693, a l'edat de 24 anys, i tal com consta a llibre de l'arxiu Parroquial d'Arbucies, es casà amb Na Cecília de Regàs i de Bas, de la vila de Santa Maria de Lliors - Arbúcies- i filla d'En Joan de Regàs, Ciutadà Honrat de Girona i propietari del mas Regàs (Santa Maria de Lliors - Arbúcies) i de Na Cecília de Bas, tal com consta al la seva partida de baptisme a Sta. Maria de Lliors, del bisbat de Vic. El dot aportat per la núvia era de 1.000 lliures i mitjançant aquest matrimoni En Josep Moragues s'emparentava amb una de les famílies de la baixa aristocràcia rural catalana, els de Regàs
Seguint el costum, la seva muller adoptà el cognom del seu marit, anomenant-se a partir d'aleshores Cecília de Moragues [i Regàs].
A resultes del seu matrimoni amb Cecília de Regàs En Josep Moragues esdevingué cosí d'En Carles de Regàs i Cavalleria.
El 27-mai-1694 les tropes franceses del Duc de Noailles derroten l'exèrcit hispànic de Juan Manuel Fernández Pacheco i Zúñiga, Marquès de Villena.
A principis d'estiu del 1694 el Consell de Vic alça la Companyia de Vic comandada pel Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala i formada per uns 150 homes.
El 27-jul-1694 les tropes franceses ocupen Sant Hilari Sacalm.
El 31-jul-1694 la Companyia de Vic intenta alliberar Sant Hilari Sacalm.
Vers el 31-jul-1694 En Josep Moragues matà un sentinella de les tropes franceses que ocupaven Sant Hilari Sacalm.
El 4-set-1694 la Companyia de Vic combat els francesos a Sant Esteve d'En Bas.
El 10-feb-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Navata.
El Veguer de Vic Ramon de Sala i Saçala i el seu subaltern En Josep Mas de Roda, al capdavant de 16 companyies de miquelets i el sometent d'Osona, derroten a les tropes franceses formades per uns 1.300 efectius, dels quals 826 foren fets presoners i 260 foren morts.
El 12-abr-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Besalú.
El 27-mai-1695 la Companyia de Vic combat els francesos a Castellfollit.
El ago-1695 el Príncep de Hessen arriba a Catalunya amb 3 Terços d'Infanteria per ajudar a aturar les invasions franceses sobre territori català.
El 1-jun-1696 les tropes del Príncep de Hessen auxiliades per la Companyia de Vic aturen la ofensiva francesa entre Maçanet i Les Mallorquines.
El 13-abr-1697 mor el Veguer de Vic Ramon Sala i Saçala. Tot i així la Companyia de Vic va continuar lluitant fins l'any 1698, data de la firma de la Pau de Rijswick.
La seva mare Maria Sobrevia morí el 6-jul-1697.
A la vila de Manlleu les famílies dels de Regàs i Cortada hi eren influents, però les també famílies manlleuenques dels Vila i els Erm, no veien amb bons ulls pel fet que aquelles estaven exemptes de la jurisdicció ordinària.
El 18-mar-1679 En Josep [sic] de Regàs va obtenir de la Batllia General de Catalunya la facultat exclusiva de tenir molins al riu Ter, a Manlleu, des del Rocal del Vicenç fins a Rocacorba.
El 27-ago-1703 el comú ("Ajuntament") de Manlleu comprà a la Batllia General de Catalunya la facultat de construir 1 o més molins al lloc de la població on li semblés més adient. La vila podia agafar les aigües del Ter des del Rocal del Vicenç al molí de Malars, i des de Rocacorba fins al salt d'en Bigues, per conduir-la als molins que construís. Poc després el comú de Manlleu començà a edificar els seus molins.
El 26-set-1703, tot just 1 mes després, En Carles de Regàs interposà demanda al tribunal de la Batllia General de Catalunya, al·legant que el comú de Manlleu lesiona el seu privilegi.
En Carles de Regàs comprà uns molins a vila de Manlleu, prop de la riba del Ter, per tal de reedificar-los i ampliar-los. Per la seva part, el Comú (Ajuntament) de Manlleu assegurava que tenia dret preferent en la compra dels molins. En Regàs argumentà que el tribunal de la Batllia General li havia donat la concessió per edificar els molins i prendre les aigües del Ter, mentre que el Comú de Manlleu assegurava que les obres d'ampliació que En Regàs estava fent impedien el curs de les aigües en perjudici públic. En aquest context, els Vila i els Erms aprofitaren l'ocasió per crea animadversió entre la resta de manlleuencs i En Carles de Regàs.
Un dia de 1704, En Carles de Regàs i N'Antoni Cortada es miraven a En Marí Vila i En Josep Erm mentre aquests jugaven a pilota. Una pilota es perdé i passà prop de N'Antoni Cortada. Aquest li espetegà a EN Josep Erm: "Lo bou roig vos ha picat", amb el sentit que d'acusar-lo d'estar begut. Aquest comentari enardí encara més l'aversió entre els dos parells de famílies manlleuenques.
En aquesta situació, un dels criats d'En Carles de Regàs fou assassinat, atribuint-se al bàndol que s'oposava als Regàs. En Carles de Regàs començà a viure amb precaucions, mentre que familiars i amics començaren a radicalitzar-se en favor dels uns i dels altres.
Hi ha un la conjura austriacista a l'interior de Barcelona per obrir les portes de la ciutat durant el Desembarcament confederat a Barcelona
El 6-gen-1705, a les 17:00h, el Justícia Major de Vic, En Ferran Comes, seguint les ordres del Lloctinent Francisco de Velasco, intentà prendre a En Carles de Regàs, a En Jaume Puig de Perafita, i als seus fills N'Antoni i En Francesc. No ho aconseguí. A partir d'aquell dia anaren acompanyats d'una guàrdia de 10 o 11 homes armats.
El 23-gen-1705 arribà a Vic En Sebastià Mulet amb cartes als Vigatans i a En Francesc Macià i Bac de Roda; en elles els assegurava que aquell mateix estiu la flota confederada tornaria a Catalunya amb més forces i els demanà que no es passessin al servei de Felip V.
Els de Manlleu atacaren en Carles de Regàs i passaren a assetjar-lo al seu mas. Salvat En Regàs, els de la colla d'En Regàs passaren a assetjar Manlleu i destruïren el molí que el comú de la vila estava construint.
* [Segons la versió recollida per Francesc de Castellví: El 17-mar-1705 els de Manlleu aterrararen els molins en construcció d'En Regàs i passaren a assetjar el seu mas. Els Regàs impediren l'assalt i donaren avís a parents i amics; acudiren en socors En Josep Moragues de Sant Hilari, En Josep Regàs de Massanes, i d'Alió (Lliors?) i de Vic hi acudiren els Puig, els Cortada i Francesc Macià i Ambert-Bac de Roda.]
Salvat En Regàs, passaren a bloquejar Manlleu amb fins a 600 homes. Posteriorment començaren avançar casa per casa.
El 19-mar-1705 el Comú de Vic intercedí per aturar les hostilitats i el Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arbitrà un conveni entre els de Manlleu i En Carles de Regàs, de manera que aquest accedia a no prosseguir les obres dels molins.
El 20-mar-1705 baixa a Barcelona i descobreix que s'ha adoptat la mesura de requerir ordres de compareixença contra els principals cabdills Vigatans.
El 23-mar-1705 tornà cap a Vic. S'aturà dos a Centelles.
* [En l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa també esmenta que entre el 23-mar-1705 i el 25-mar-1705, quan el Dr. Tomàs i Llorenç havia arribat a Centelles, hi aturà l'exprés que portava les cartes amb les ordres de compareixença contra els Vigatans a Barcelona] (ELTC)
Les parts enfrontades i la Ciutat de Vic enviaren delegats per informar el Lloctinent Velasco del conveni, però aquest no quedà satisfet amb l'arbitri.
El 28-29-mar-1705, el Reial Senat de Barcelona envià ordres de compareixença a En Carles Regàs, En Jaume Puig de Perafita, els seus 2 fills N'Antoni i En Francesc Puig i Sorribes, N'Antoni Cortada, En Josep Moragues, En Francesc Macià Bac de Roda, i la resta de cabdills vigatans que havien acudit en socors d'En Carles Regàs.
Tant sols s'hi presentà en Josep Torres-Mas de Roda. La resta, malfiat-se, enviaren en nom seu al canonge de Vic, el Dr. Joan Miquel Bosc, per tal de parlar amb el Lloctinent Velasco i demanar-li salconduit, de manera que amb aquesta garantia accedien a presentar-se a Barcelona. El Lloctinent no admeté la proposta i instà al canonge a retornar a Vic i a persuadir els cabdills Vigatans a presentar-se a Barcelona.
El 25-mar-1705 el Dr. Tomàs i Costa informà als cabdills Vigatans que el Virrei havia tramès ordres de compareixença contra ells a Barcelona. Així mateix els previngué que abans de prendre cap resolució sobre les compareixences que se'ls ordenaven, els emplaçava a reunir-se la tarda del dia següent prop de Santa Eulàlia de Riuprimer.
* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, el dia següent al 25-mar-1705]
El 26-mar-1705, a la tarda, tots els cabdills Vigatans acudiren a la cita amb el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, qui els comunicà les ordres que des de Barcelona s'havien pres contra ells. També els exposà el greu perill a què exposaven les seves hisendes, honors i vides, si accedien a presentar-se a Barcelona. Finalment els encomià a prendre les armes en favor de Carles III.
Els Vigatans resolgueren donar-se fidelitat, auxili i concórrer solidàriament entre tot a les despeses i perills que compartien.
Davant la resposta negativa del Lloctinent, acordaren no presentar-se a Barcelona i restar previnguts per qualsevol eventualitat. Trameteren cartes a En Domènec Perera, que es trobava a Gènova, demanant-li si a la República de Gènova estarien segurs.
El 3-mai-1704, a les 15:00h, a la Plaça de Vic en dia de mercat comarcal degut a les Fires de la Santa Creu, En Jaume Puig de Perafita ordí un engany per commoure la ciutat: es féu enviar a si mateix una carta exprés com si provingués de Barcelona i disposà que se li entregués estant enmig de la multitud. Quan aquesta li arribà, la llegí com estranyat i digué: "Senyors, en aquesta m'avisen que el Virrei Velasco ha manat marxar 400 cavalls per entrar en aquesta Ciutat. Si no ens posem en defensa, la Ciutat i nosaltres estem perduts".
A aquesta veu la major part del poble agafà les armes i es tancaren les portes de la Vic.
Els Puig i la resta de cabdills Vigatans feren mostra per ajuntar les gents, que ja tenien previnguda, i amb 260 homes es posaren en marxa.
A les 17:00h se'ls uní la partida de Josep Moragues, 54 homes, i seguidament anaren a ocupar els passos de Collsuspina i el Congost.
Després de 3 dies, i sense que aparegués cap dels suposats 400 cavalls enviats pel Virrei Velasco, deixaren un petit cos de vigilància i la gent retornà a les seves cases.
Velasco reaccionà diplomàticament. Creà una comissió que aniria vegueria per vegueria, a demanar el jurament de Fidelitat a Felip V. Qui no el realitzés podria ser atacat jurídicament. La comissió de juraments decidí començar a recollir els juraments, precisament, per la Vegueria de Vic. La comissió era encapçalada pel Governador de Catalunya Joan Llupià, acompanyat del jutge ordinari Dr. Jeroni Salvador i del jutge de la Cort Dr. Josep Deona.
La comissió sortí de Barcelona i arribà a La Garriga el 6-mai-1705. Des de Centelles demanà autorització als Vigatans per travessar el Congost i entrar a la Vegueria de Vic, on en observança de les Constitucions, anava a jurar el seu càrrec.
La comissió de juraments arribà a Vic.
El jurament es feu a l'església de Vic. Tot i que el motiu oficial era el de jurar el càrrec de Governador i la obediència a Felip V, l'objectiu real era fer informes dels incidents de Manlleu i dels desafectes a Felip V a fi de poder iniciar un procés contra els inobedients.
* [Segons l'Arxiu Capitular de Vic (ACV), llibres del capítol 31/15, f. 211, 10 de maig de 1705; la delegació del Governador fou expulsada el 10-mai-1705]
El 15-mai-1705, donat que els informes no es pogueren fer secretament doncs era precís recollir la narració de testimonis, aquests informaren als cabdills Vigatans d'allò que realment estava succeint. El Dr. Tomàs i Costa instà que ell mateix, el cabiscol Ramon Cruïlles i el canonge Bosc, parlarien directament amb el Governador i els jutges, a qui explicarien que sabien que estaven recollint testimonis contra ells. Així es feu i el Dr. Tomàs i Costa suggerí al Governador i els jutges que finalitzat allò pertinent al seu càrrec, abandonessin la Vegueria. El Governador respongué que escriuria al Virrei informant-lo que havia finalitzat el seu encàrrec, i que un cop rebuda la resposta abandonaria la Vegueria.
El Dr. Tomàs i Costa ho exposà als cabdills Vigatans; la resposta que el Dr. Tomàs i Costa donà al Governador és que estaven ben informats i que el seu objectiu real era el de recollir testimonis contra ells; que pel respecte que li tenien seria millor sortís de la Vegueria.
Explícitament se li digué que si en el termini de 6 hores no marxaven de Vic i la seva Vegueria, serien fets presos i portats a [Sant Pere de] Casserras, on per la seva situació aspra, solitària i a la riba del Ter, amb pocs guàrdies podien tenir-los en custòdia. La decisió d'abandonar la Vegueria rebé el recolzament de dos del jutges que formaven la comissió, i que eren declaradament austriacistes.
En no comptar amb cap força militar, el Governador començà a témer per la seva seguretat i demanà al Dr. Tomàs i Costa que l'acompanyés fora de la Vegueria. Aquella mateixa tarda, acompanyat de 3 eclesiàstics, el Governador i els jutges foren duts fins a l'església de Santa Eulàlia i, passant per Castellterçol, fins a Manresa. Un cop arribats a Manresa el Governador en donà part al Virrei Velasco
* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a primers de juny-1705]
A primers-mai-1705 Domènec Parera desembarcà a Arenys de Mar i contactà amb En Marcià Llucià i amb Francesc Saleta, a fi d'informar-los de la necessitat d'obtenir poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit Mitford Crowe. En no poder aconseguir-los, pujà cap a la Plana de Vic.
* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, arribà a mitjans de juny-1705]
El 17-mai-1705 En Domènec Parera reuní els cabdills Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb participació del cura de la Parròquia i Vicari General de Vic, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la reunió consideraren que:
Era impracticable aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que Mitford Crowe exigia per entrar en negociacions
Resolgueren per tant, donar poders en nom propi dels que allí eren reunits.
Decidiren no obeir les ordres de presentar-se a Barcelona
Les decisions que es prengueren en aquesta reunió, no rendir-se a les tropes borbòniques i buscar un Tractat d'Aliança, són conegudes amb el nom de El Pacte dels Vigatans
Acompanyat del seu cosí, En Macià Llucià, En Domènec Parera retornà a Arenys i flotaren un vaixell d'Aleix Soler de Mataró per 200 pesos per tal que els transportés de nou a Gènova.
Es formà procés contra els cabdills Vigatans; foren citats a presentar-se a Barcelona, dotades les seves persones, i es publicà pregó a Barcelona el 3-jun-1705.
El 13-jun-1705 En Francesc Armenter arribà a Vic i passà al Convent del Remei. Des d'allí En Francesc Carbonell anà a comunicar als Vigatans l'arribada d'En Francesc Armenter; hi acudiren en Jaume Puig de Perafita, En Carles Regàs i N'Antoni Cortada, que passaren al Convent amb un grup de gent armada. Un cop reunits, En Francesc Armenter els entregà cartes de part de l'Arxiduc Carles i de l'Almirante de Castilla.
Després de conferenciar, el 13-jun-1705 entraren tots a Vic i aclamaren en multitud el nom de Carles, declarant-se partidaris seus. El Comú de Vic no hi tingué intervenció, i no prestà obediència a Carles III.
1705, 20-jun. Segona reunió amb Mitford Crowe i Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra
El Doctor Domènec Perera li explicà a Mitford Crowe la impossibilitat d'aconseguir els poders dels Comuns o dels 6 cavallers que li havia exigit. Així mateix, exagerà l'estat de descontentament general que es vivia a Catalunya i per tal que Mitford Crowe acceptés els poders que li havien lliurat els cabdills dels Vigatans, exagerà el poder i l'autoritat d'aquests.
Aconseguí finalment convèncer a Mitford Crowe que acceptés els poders que li havien lliurat els Vigatans per lloc dels poders dels legítims representants del Principat de Catalunya, tal com li havia exigit Mitford Crowe inicialment.
Es procedí formalment a negociar el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, començant per llegir-se i comunicar-se mútuament els poders que els recolzaven per tal de firmar un Tractat.
Mitford Crowe llegí i entregà la Comissió de la Reina i la Credencial de la Reina Ana.
Domènec Parera i Antoni Peguera llegiren i entregaren el Pacte dels Vigatans.
Acte seguit redactaren el Tractat d'Aliança entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Anglaterra, en l'estipulació del qual tingué un pes rellevant el Doctor Parera pel fet de ser el de més edat i Doctor en Lleis.
Firmat i segellat el Tractat, se'n feren 3 còpies (alguna font diu 4 còpies) que aquella mateixa nit foren despatxades per Mitford Crowe a Londres i a Lisboa:
1 còpia per la Reina Anna d'Anglaterra
1 còpies pel Rei Carles III
1 còpia per Charles Mordaunt, Comte de Peterborough, Generalíssim de l'Exèrcit Confederat
El dia següent se'n feren 4 còpies més: (alguna font diu 2 còpies)
2 còpies per Mitford Crowe
1 còpia per Antoni de Peguera i Aimeric
1 còpia per Domènec Perera
Havent-se firmat el Tractat de Gènova, En Domènec Perera els envià des de Gènova a En Pau de Thoar, per tal d'informar-los del Tractat, dir-los que no es refiessin del Lloctinent Velasco i per assegurar-los que l'Arxiduc Carles d'Àustria passaria al Principat de Catalunya.
El 21-jun-1705 augmentaren el nombre de tropes concentrades a Aiguafreda.
Havent rebut notificació de la firma dels Tractat, el 1-jul-1705 els Vigatans aclamen a l'Arxiduc Carles d'Àustria com a rei Carles III a Vic.
El 19-jul-1705 el Dr. Tomàs i Costa, veient la tardança de la flota anglo-holandesa, llegí una suposada carta procedent de Gibraltar on s'afirmava que la flota ja havia travessat l'estret i de la seva propera arribada, així com de la convinença d'ocupar el Congost. La proposta es resolgué animosament i es proposà que el Congost s'ocuparia el 20-jul-1705 per la tarda.
* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, l'operació del dia 20-jul-1705 no tingué lloc fins el 21-jul-1705] (ELTC)
El 20-jul-1705 era un dels eclesiàstics que estava amb els cabdills Vigatans ocupant el Congost durant l'Aixecament Militar Austriacista i a punt per avançar sobre Barcelona.
S'ocupà tot el Congost, des de Sant Antoni fins a La Garriga. (ELTC)
Vers el 21-jul-1705 el Virrei, no volent treure tropes de Barcelona i a fi de frenar els Vigatans, ordenà concentrar diverses partides de sometents a Granollers. En total:
Coronel Jeroni Moixó i Coronel Josep [sic pro: Tomàs] Martí amb 100 cavalls
Coronel Manegat amb 400 fusellers
Josep Viladomar amb 600 homes de les milícies de la Vegueria de Manresa
Comandarien l'expedició militar el Diputat Militar de Catalunya Climent Solanell, el Comte de Centelles i el Marquès de San Telmo.
Vers el 29-31-jul-1705 les tropes vigatanes sorprengueren les tropes borbòniques entre La Garriga i Granollers.
El 4-ago-1705, coneixedors el borbònics que En Josep Moragues tant sols disposava de 250 paisans, provaren d'atacar-lo. En Josep Moragues els deixà entrar fins a la zona de bosc distant uns "dos cuartos" (30 min) de La Garriga, on es produí un combat en el què Coronel Jeroni Moixó i Tomàs Martí foren ferits, el primer quedant pres i el segon aconseguint escapar.
Les tropes borbòniques sumaven 800 homes d'infanteria i 200 de cavalleria.
El 15-ago-1705, aprofitant que amb motiu de la Mare de Déu d'Agost els Vigatans s'havien retirat cap a Vic i havien deixat poca gent de guarnició al Congost, sortí de Barcelona un destacament borbònic de cavalleria. Marxant tota la nit arribaren a Granollers on es reuniren amb una partida de 500 fusellers concentrada a Granollers i d'altres sometents mobilitzats. Passada mitjanit sortiren de Granollers i arribaren "a tir de pistola" de La Garriga al punt de sortir el sol.
En els plans de La Garriga es doblà la cavalleria i els fusellers i sometents reberen ordres de desallotjar de la vila als que la ocupaven en nom de Carles III. Amb el recolzament d'un destacament alemany vingut des de Girona les tropes vigatanes rebutjaren l'atac.
Les tropes borbòniques sumaven 400 miquelets, 130 homes a cavall i alguns sometents del Vallès.
El 15-ago-1705 arribà a Barcelona la notícia que la flota anglo-holandesa amb Carles III havia arribat a Tarragona.
El 16-ago-1705 En Domènec Perera desembarcà prop de Calella amb la notícia que la flota anglo-holandesa amb Carles III havia arribat a Tarragona. Després pujà fins el Congost, que es trobava ocupat pels cabdills Vigatans, on els lliurà les ordres d'iniciar la ocupació militar del Pla de Barcelona.
El 18-19ago-1705 s'anaren concentrant les tropes vigatanes a La Garriga.
El 19-20-ago-1705 les tropes vigatanes començaren a avançar sobre Barcelona prenent la obediència de les viles fins a Sarrià i expulsant als fusellers que encara restaven favorables al Virrei Velasco.
El 24-ago-1705 arribaren a la muntanya de Sant Jeroni [de la Murtra], on al vespre hi feren diversos focs com a senyal d'avís a la flota confederada i ocuparen el l'embarcador. Desembarcà el Príncep de Darmstadt i els entregà els diners per pagar la soldada dels homes tal com havia quedat establert al Tractat de Gènova, 8.000 pesos.
Lluità al Setge Austriacista de Barcelona
Com a Capità de miquelets de la gent de Vic i rodalies participà en l'Aixecament Militar Austriacista i en el Setge Austriacista de Barcelona, presentant-se davant del camp de Barcelona el 27-ago-1705 per rebre la soldada del Príncep de Darmstadt, entregada a aquest per ordre del Peterborough a través del pagador anglès Mr. Vicen/Wisten.
El 14-set-1705 morí el Príncep de Darmstadt.
* [Segons l'Epítome el Dr. Llorenç Tomàs i Costa, el dia 15-set-1705]
El 18-set-1705, després del mort del Príncep de Hessen-Darmstadt, la cort de Carles III temé que els ànims dels Vigatans decaurien. El Príncep Anton de Liechtenstein cridà al Dr. Tomàs i Costa i li expressà de part del rei que passés a animar als Vigatans i que els oferís en nom del rei un grau superior a allò establert al Tractat de Gènova. El Dr. Tomàs i Costa ho confirmà de boca del propi rei i passà a conferir amb els Vigatans, oferint el grau de coronel als de més seguici així com el privilegi de Cavallers del Principat de Catalunya o el de Ciutadans Honrats.
El Dr. Tomàs i Costa obtingué la promesa que els esforços serien majors i que en breu arribaria un nou reforç de tropes. Tornà a Barcelona i ho anuncià al rei, qui li concedí el càrrec de Canceller després que, segons la font que esmenta Castellví, el Príncep Anton de Liechtenstein el portés a part i l'exhortés a demanar la gràcia.
El oct-1705 En Josep Moragues rebé ordres de passar a Girona a buscar cavalls a fi d'aixecar un regiment de cavalleria.
El 9-oct-1705 la guarnició borbònica de Barcelona capitula.
El 15-nov-1705 Mitford Crowe informà als Vigatans de la gràcia de nomenament de Capitans amb grau de Coronel del Regiment d'Infanteria nº3 "Reials Guàrdies Catalanes"
Vers el nov-1705 En Josep Moragues rebé la patent de Coronel de Cavalleria que el rei En Carles III li havia promès.
Vers el 15-nov-1705 el Coronel Josep Moragues informà que el rei ja li havia concedit el títol, que havia passat a l'Empordà per reclutar-hi un regiment de cavalleria, que ja tenia alguns oficials i que esperava que no se li revocaria la gràcia.
El 23-mar-1706 l'exèrcit francès passà cap a Torroella i Palamós; saquejà Gualta i altres lloc. La vigília del Diumenge de Rams arribà l'exèrcit a Sant Joan de Palamós, Vall-llòbrega i Montràs. Començà a travessar el congost de Treumal el 27-mar-1706, 14:00h. Els fusellers de Clavell i Mas de Roda, en nombre de 480, i part del sometent de la Selva i el Maresme fins a Lloret, i 110 cavalls del regiment del Coronel Moragues a les ordres del Capità Josep Alrà, i 70 desmuntats a la rereguarda, havien trencat els estrets trànsits del congost i guardaven els passos a les alçades. El Duc de Noailles manà a 300 granaders i 400 infants per a desallotjar-los, però foren rebutjats. Repetí l'atac per segona vegada i durà el foc fins a les 18:00h. El cansansi de les tropes i la pèrdua de més de 400 homes obligà al Duc de Noailles a suspendre la travessa.
El 13-ago-1706 el Duc de Noailles arribà fins a la fortalesa de Roses i hi introduí 400 homes per mar. Això alarmà al brigadier Wills, que manà el 19-ago-1706 publicar un ban castigant amb pena de mort a qualsevol oficial o soldat que s'apartés del seu cos; així mateix apostà a Figueres 50 cavalls, 100 fusellers del coronel Rau i 100 homes de les milícies. A Castelló 100 cavalls del regiment de cavalleria del coronel Moragues, 250 cavalls del regiment de cavalleria del coronel Clariana, els fusellers del coronel Bac de Roda, i les milícies de Llançà i la Selva. A la Garriguella hi destinà 60 cavalls més.
* [Castellví també recull una font anònima que data la reforma a finals de 1706]
El 10-feb-1707 el regiment de cavalleria del Coronel Josep Moragues fou reformat.
Vers el 10-feb-1707 el seu regiment fou reformat i el Coronel Josep Moragues fou ascendit a General de Batalla amb el comandament de les fronteres de la Cerdanya i Governador de la Seu d'Urgell-Fortalesa de Castellciutat.
Uniforme de General de Batalla. Recreat a partir de les informacions coetànies de l'època: Barret amb ploma, perruca de cabell natural, corbata llisa, casaca feta d'un teixit ric de color vermell, amb botons i galons d'or, bastó de canya d'índia amb pom d'or, botes de muntar, i faixa de de color daurat, el color de la Casa d'Àustria .
El 1708 el General Moragues estava vigilant doncs les Dues Corones Borbòniques ocupaven Puigcerdà i des d'allí alarmaven tota la Cerdanya, Castellciutat i la Seu d'Urgell. El rei Carles III donà ordres d'augmentar el Regiment de Fusellers nº "Esquadra de la Cerdanya" fins a 16 companyies, tenint-ne el comandament el Coronel Tomas Oliver.
El 26-gen-1708, malgrat el clima de l'estació, el general borbònic Gandolfo, havent rebut alguna informació, ordenà a les seves les tropes acantonades a Puigcerdà intentar sorprendre el castell d'Aristot, que és la clau que obre el pas per penetrar en les montanyes de Tremp, considerant només hi havia 30 fusellers de guarnició. Hores abans però, el General Moragues ordenà reforçar el castell amb 280 fusellers més de l'Esquadra de la Cerdanya a les ordres del Coronel Tomàs Oliver. Arribà el general Gandolfo al Castell d'Aristot amb 1.300 soldats i, confiat en la reduïda guarnició, inicià l'atac. Envestí fins a 3 vegades i les 3 vegades fou rebutjat. Finalment retornà a Puigcerdà deixant 280 morts al camp.
El 8-maig-1708 apareix en la llista de la Plana Major de l'Exèrcit de l'Empordà
El set-1708 lluità en la operació combinada amb el General Nebot d'incursió a la Cerdanya francesa.
El 28-set-1708 el general borbònic Gandolfo i general Mr. de la Bert es presentaren davant el Castell d'Aristot amb 900 soldats i 2.000 milicians de la Cerdanya i el Roselló; confiaven en què l'atac que el comte borbònic Estaing estava fent a la Conca de Tremp des de l'Aragó serviria de distracció. Amb la conquesta del Castell d'Aristot Intentaven tenir comunicació entre l'Aragó i la Cerdanya francesa dominant totes les muntanyes del Pirineu.
El dia abans, el 27-set-1708, el Castell d'Aristot fou reforçat amb 300 fusellers de l'Esquadra de la Cerdanya a les ordres del Coronel Tomàs Oliver i 200 homes de les milícies, fet que ignoraven les tropes borbòniques. Les tropes borbòniques s'acostaren a menys d'1 tret de fusell de distància i els fusellers dispararen 1 descàrrega maltractant els enemics. Conscients de la dificultat de la conquesta, i que el general austriacista Comte de la Puebla entrava a la Cerdanya amb un cos de tropes i milícies per la part d'Olot i Ripoll, el 29-set-1708 les tropes borbòniques es retiraren a Puigcerdà deixant 70 morts i més ferits.
El 18-gen-1709 la primera muller del General Moragues, Na Cecília de Regàs i de Bas, fou padrina del baptisme de Na Rita Llirós Corrales, filla del notari Antoni Llirós i la seva muller Francesca Corrales, a la Seu d'Urgell. (1)
Vers set-1709 s'ordenà al general Rafael Nebot, el general Miquel de Ramon i al general Moragues, que amb el Regiment d'Infanteria nº8 "Barcelona", Regiment d'infanteria nº7 "Generalitat", 2 esquadrons del Regiment de cavalleria nº1 "Dragons Reials", i el somatent de les muntanyes i la Seu d'Urgell, entressin a la Cerdanya francesa. (NH2-648)
El general Moragues amb els fusellers de muntanya ocupà Montellà i el castell de Bar, on deixà guarnició, i prengué la obediència a Carles III a diverses viles de la comarca emportant-se després una gran partida de gra. Finalment arribà un cos de tropes i somatents per a oposar-se-li i es retirà amb les seves tropes a la Seu d'Urgell. Al seu torn el general Rafael Nebot no pogué penetrar per Ribas i retrocedí a l'Empordà, mentre el general Miquel de Ramon es retirà a Bagà perquè en menys de 4 dies arribà a la Cerdanya francesa un destacament que des de la Bisbal el Duc de Noailles hi havia enviat, així com transportà gran quantitat de blat al Roselló i Roses i donà indicis de voler restar a Bàscara i Figueres. (NH2-648)
El ago-1710, després que Ramon Vilana Perles fos nomenat Marquès de Rialb, el General Moragues provinent des de la Seu d'Urgell entrà a la vila amb 200 soldats i 300 fusellers.
Vers ago-1710, de camí a Rialb, el General Moragues passà per Sort, on conegué a Na Magdalena de Giralt, vídua i Baronessa de Bressui.
El 14-gen-1711 morí la seva muller, Cecília de Regàs i de Bas, a la Seu d'Urgell.
Als 14 de Janer de 1711 en la Po de St Ot de la Ygla. Cathedral de la ciutat de Urgell, aven rebuts lo SS. segons disposicio de Sta. mare Ygla. es passada de aquesta vida al altra Dª Cecilia Moragues ÿ a son cos seli ha donada eclesiastica cepultura en lo Convent
Vers el 1711 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt.
El 6-feb-1711 el General Shover trameté ordres al General Moragues de passar a la Seu d'Urgell per tal que ordenés a 4 companyies dels fusellers de la Cerdanya i als sometents d'anar a Vilamur i Sort per obrir el pas fins a socórrer a Areny i Benasc.
El set-1711 el General Moragues envia reforços des de la Cerdanya per socórrer la guarnició de Benasc.
El oct-1711 el General Moragues passa des de la Seu d'Urgell a Esterri d'Àneu amb 200 infants i 300 fusellers i alguns sometents.
El 18-oct-1711 el General Moragues lluità en combats a Esterri d'Àneu i Bordes.
El 17-jun-1713 el General Rafael Nebot ha d'amonestar el Capità Ambrosi Roquer del seu regiment, per haver insinuat que caldria saquejar les pertinences de les famílies favorables a la rendició incondicional a Felip V.
El 22-jun-1713 les tropes imperials firmen el Conveni de l'Hospitalet amb el qual pacten l'entrega de Barcelona o de Tarragona a les tropes borbòniques.
El 24-jun-1713 el Mariscal Starhemberg remeté cartes als governadors de les fortaleses informant de l'entrada en vigor de la suspensió d'armes l'1-jul-1713 i que els oficials eren lliures de seguir l'evacuació de les tropes o retornar a les seves llars, quedant lliures del jurament d'obediència a l'emperador.
El 26-jun-1713 hi havia 4 companyies (140/150 homes) del Regiment d'Infanteria nº7 "Generalitat de Catalunya" com a guarnició de la Fortalesa de Castellciutat sota el comandament del Sergent Major Joan Jansà i 2 companyies de Fusellers de Muntanya.
* [Sembla un error de transcripció l'assignació de 20 companyies de fusellers]
El 26-jun-1713 arribà a Castellciutat carta del Mariscal Starhemberg
La matinada del 27-jun-1713 es celebrà Consell de Guerra al domicili del General Moragues a la Seu d'Urgell.
Es resolgué que s'havia d'enviar una còpia de la carta del Mariscal Starhemberg a la Diputació del General, de qui depenien les 3 companyies del regiment de la Diputació que guarnien la fortalesa.
El 30-jun-1713 s'inicia la Junta de Braços de Catalunya que ha de resoldre sobre sobre si el Principat de Catalunya ha sotmetre's a la rendició incondicional a Felip V o continuar la guerra.
El 1-jul-1713, el General Moragues escrigué al Mariscal Starhemberg sol·licitant ordres.
El 2-jul-1713 les tropes imperials inicien la evacuació
El 6-jul-1713, 17:00h, Catalunya declara la Guerra a Ultrança
El 6-jul-1713, el Mariscal Starhemberg respongué al General Moragues ordenant-li que no admetés ni a amics, ni a enemics, i que estigués vigilant fins que no rebés les noves ordres que li trametria.
El 9-jul-1713 a Sant Andreu de Palomar, el Mariscal Starhemberg escrigué una nova carta on ordenava al General Moragues lliurar la fortalesa a les tropes borbòniques. Aquesta carta quedà en mans del General Wallis, el qual després d'evacuar les tropes imperials l'entregà al comandant borbònic Fiennes, a fi que l'entregués al General Moragues.
El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, al Portal de Mar, es fa públic el Ban i Pregó comunicant la resolució de continuar la guerra a Ultrança, al so de trompetes i tambors, davant les darreres tropes imperials que s'embarquen per a ser evacuades.
El 9-jul-1713, entre les 6:00h-7:00h, les tropes imperials a Barcelona finalitzen la evacuació i amb elles s'embarca el Lloctinent de Catalunya, el Mariscal Starhemberg.
El 11-jul-1713 el General Moragues rebé carta del Tres Comuns informant-lo de la resolució de continuar la guerra en nom de l'Emperador i defensa de les Constitucions, i en nom seu, continuava el seu mandat a la Fortalesa de Castellciutat i se li demanava no capitulés.
El 22-jul-1713 el General Moragues despatxà exprés al Tinent Mariscal Villarroel, informant de tot allò que hi havia a la Plaça, allò que necessitava, la manca de pagaments a la tropa, l'estat actual de la Fortalesa, i les forces que hi havia a Puigcerdà.
[Excm. Sr:]
Havent tingut avís que els de Berga haurien proclamat el Senyor Duc d'Anjou, despatxí un propi perquè em certifiqués la veritat; aquest no va tornar i temo que no l'hagin pres, sé del cert que el general Anton Gandolfo, amb uns 300 homes, ha partit de la Cerdanya envers la dita vila amb la protecció d'aquells naturals, i crec que els de Bagà hi deuen haver consentit perquè el seu governador carnal, amb alguns de la Cerdanya que vivien en la dita Vila, se n'han anat a la Cerdanya deixant els paratges de la Vall de Ribes i altres d'aquella muntanya tots al descobert. Suplico a vostra excel·lència se servixi socórrer amb tota puntualitat aquella plaça, que té una gran importáncia.
Els dos comuns d'aquesta ciutat i capítol m'han eviat síndics que s'han ofert a esmerar l'una i l'antre en allò que condueixi al major servei de vostra excel·lència, i havent-los jo explicat la total falta que té aquesta plaça de mantenir-se, assenyaladament de pa, m'han respost que no podien al present subvenir-la; crec que aquests senyors, com l'any 1711, quan passà per aquí l'enemic, que de semblants paraules me'n pastaren moltes i les obres foren poques, ara me'n puc esperar menys perquè en els dos comuns hi ha persones molt mal afectes, entre elles algun cònsol i tres capitulars, i temo que aquesta oferta vagi encaminda perquè ells puguin, amb els seus sequaços, aconseguir millor la seva mala intenció, i que succeeixi el mateix que a Berga, bé que crec, en observar les seves accions, que en tal cas experimentaran el meu valor; no obatant això, seria molt convenient que vostra excel·lència manés cedir-me algunes tropes per a reforçar aquesta guarnició, que té poca gent, i que se servís donar l'ordre per a reclutar aquest regiment de fusellers del coronel don Thomas Oliver i els enviés les assistències necessàries perquè, essent la major part soldats de la Cerdanya, part d'ells, a causa del molt que han patit, se n'hi han tornat, i la nit passada s'hi passà el tinent coronel amb alguns oficials, també serà de gran conveniència que vostra excel·lència se serveixi nomenar tenidor d'abastaments perquè s'encarregui de recollir-ne en quantitat i sol·liciti els arrendadors de les vendes segrestades pel lliurament a fi d'aprovisionar després la plaça d'aquest general i perquè el consum d'aquest manteniment vagi en compte i raó, en atenció de no poder-m'hi dedicar pels molts negocis que hi ha en aquesta frontera. Suplico a vostra excel·lència que, sobre els punts d'aquesta meva carta, mani donar la més puntual execució concernent al major servei de vostra excel·lència.
Quedo suplicant al senyor que guardi a vostra excel·lència molts anys
Urgell, 22 de juliol de 1713
General Moragues
Per un cònsol d'aquest ciutat he sabut la taxa que vostra excel·lència ha fet al dit comú, i havent-me dit entre altres raons que primer haurien rebut la taxa de participació, discorro que es voldar excusar de pagar. Moltes persones de bon afecte m'han sol·licitat la molta conveniència de fer desterra molts infectats que parlen amb gran desafecte, però no he volgut fer res sense abans participar-ho a vostra excel·lència; sobre aquest assumpte sigui servit manar allò que sigui del seu grat.
Srs. Consellers de la Exc. Ciutat de Barcelona
El 24-jul-1713 el General Comandant Villarroel escrigué al Governador de Castellciutat Josep Moragues en resposta a la carta rebuda d'aquest dient-li que es prendrien les disposicions oportunes per satisfer les necessitats de la Fortalesa de Castellciutat.
El 9-ago-1713 s'embarcaren per iniciar l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat
El 17-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar arriba a la Seu d'Urgell
El 18-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat arriba a Castellciutat amb un cos de tropes de fins a 2.000 homes
El 18-set-1713 al Consell de Guerra tingut a la Seu d'Urgell el General Moragues sol·licità es reconegués l'estat de la fortalesa i va demanar que es proveís Castellciutat d'allò necessari per a la seva defensa.
Entre el 18-20-set-1713 el Consell de Guerra dictaminà comissionar el General Martí per a reconèixer l'estat de Castellciutat i prendre nota de tot allò necessari per a dotar la fortalesa. El General Martí passà revista a la guarnició, consistent en 4 companyies del Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya i 2 de Fusellers de Muntanya. Cap providència li fou concedida al General Moragues per a defensar Castellciutat, i així s'informà a la Junta de Govern.
El 20-set-1713 l'Expedició del Diputat Militar de la Generalitat surt de Castellciutat
El 20-set-1713 destacament borbònics a les ordres del General Fiennes i Bracamonte arriben a la Fortalesa de Castellciutat i, deixant-la bloquejada, persegueixen l'Expedició del Diputat Militar.
El 23-jul-1713, es reforçà el bloqueig de Castellciutat
El 24-jul-1713, el General Bracamonte, amb nous reforços per a bloquejar la fortalesa, demana l'entrega de Castellciutat segons l'ordre que per carta el Mariscal Starhemberg havia signat a darrera hora el 9-jul-1713 i havia entregat al General Wallis, qui l'havia entregat al comandant borbònic Fiennes i que havia retingut durant tres mesos.
El 24-jul-1713, el General Moragues cridà a Consell i exposà la situació de la Fortalesa, prescindint de si era admissible o no la ordre del Mariscal Starhemberg.
El 24-jul-1713, el Consell resolgué que, considerant que tant sols quedaven queviures per a 12 dies, el reduït número de soldats de guarnició, i no tenir ja cap esperança de socors, s'havia de capitular a fi d'evitar que la totalitat de la guarnició quedés presonera de guerra.
El 28-set-1713, davant la impossibilitat de mantenir la defensa a mig termini, es signava pràcticament una capitulació amb honors però sense bandera desplegada. (Capitulació de la Guarnició de la Fortalesa de Castellciutat).
El 1-oct-1713 la Fortalesa de Castellciutat és evacuada proveïda la tropa de banderes i armes. Als Fusellers de Muntanya se'ls permeté retornar a les seves cases.
Surten de Castellciutat 140 homes del Reg. Diputació i 70 fusellers de muntanya.
El 1-oct-1713 el General Moragues resta a la Seu d'Urgell per recuperar-se de la seva dolença.
Passa després a Anserall i d'allí a Sort, amb la seva muller i família.
1713, 4-octubre, 16:00h. Els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella
El 4-oct-1713, 16:00h, els comandants de l'Expedició s'embarquen a Alella per entrar a Barcelona malgrat la protesta i el desacord del Coronel Dalmau.
1713, 5-octubre, matí. Els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona * (la font de Castellví cita el 6-oct-1713 al matí, NH-3, pàg 662)
El 5-oct-1713, de matí, els comandants de l'Expedició arriben a Barcelona.
* (la font de Castellví cita el 6-oct-1713, NH-3, pàg 662)
El 5-oct-1713, la Junta de Govern considera un acte de cobardia que els comandants de l'Expedició entressin en barca a Barcelona deixant les tropes fora de la ciutat. Dictamina arrestar els comandants de l'Expedició i no fer-ho públic fins el 7-oct-1713.
El 5-oct-1713 els soldats del Regiment d'Infanteria nº1 "Generalitat de Catalunya", arribaren a Martorell, on foren desarmats, se'ls prengueren les banderes i restaren retinguts fins el dia 14-oct-1713.
Entre el 5-14-oct-1713, havent rebut notícia que les tropes havien estat retingudes a Martorell, el General Moragues va escriure al General Bracamonte reclamant el compliment d'allò acordat en la capitulació. Aquest respongué que no tenia coneixement d'allò que havia al camp de Barcelona i s'oferí a participar-ho al Duc de Populi.
* [Castellví també recull una altra font que diu que el General Moragues hauria anat en persona a entrevistar-se amb Bracamonte, trobant-lo a Solsona]
El 14-oct-1713, preguntats els soldats i oficials per les seves pàtries, se'ls donà passaport i permís per passar a elles; als que digueren ser naturals de Barcelona se'ls permeté l'entrada, però sense armes ni banderes.
El 24-oct-1713 el Coronel de Fusellers Francesc Macià i Bac de Roda estava amagat al seu mas Colom, de Sant Pere de Roda de Ter, on hauria arribat poc abans.
El 26-oct-1713, l'amic i oficial d'un regiment de l'Exèrcit Reial de Carles III Josep Riera, de Vallfogona del Ripollès, es passa al bàndol borbònic.
El 30-oct-1713 Josep Riera delatà l'amagatall del Coronel Bac de Roda al Mariscal Feliciano de Bracamonte.
El 2-nov-1713 fou penjat a Vic, al puig de les Forques de la rambla de les Devallades.
El 13-nov-1713 el Duc de Populi informà a Madrid de la captura i execució del Coronel Bac de Roda per part del Mariscal Feliciano de Bracamonte.
A primers-nov-1713, estant encara convalescent, el General Moragues anà fins al camp borbònic Barcelona per reclamar al Duc de Populi la inobservança de les capitulacions de Castellciutat, reclamant reparació d'allò que s'havia faltat, restitució de les banderes i armes, i fer-ne entrega a Barcelona. El Duc de Populi li respongué amb allargues i evasives.
A primers-nov-1713, el General Moragues rebé avís d'un comerciant francès amic seu que el Duc de Populi tenia la intenció de fer-lo presoner. Previngut de la intenció del Duc de Populi, fugí del camp borbònic.
A primers-nov-1713, el General Moragues fugí del camp borbònic passant pel Montseny
A mitjans-des-1713, havent passat per Bigues, Verge de La Gleva, Borredà, Sant Llorenç de Piteus, Fórnols, Asobas i Castellà, el General Moragues arribà finalment a Sort.
Vers finals-des-1713, des de Sort, el General Moragues es comunicà amb el Governador de Cardona.
Vers el gen-1714 el General Moragues formà un cos de Fusellers de Muntanya amb les gents de Tremp i la Seu d'Urgell.
A feb-1714 [probablement entre el 8-feb-1714 i el 11-feb-1714] tingué lloc un important consell de guerra presidit pel Marquès del Poal en què tots els oficials exteriors participaren i es destinaren a diferents parts de Catalunya.
El general Moragues a les parts de les muntanyes de Tremp i Seu d'Urgell
El coronel Antoni Puig i Sorribes a les parts d'Arbúcies
El coronel Vilar i Ferrer a les parts de Berga, Manresa i Cardona
El coronel Miguel Sanjuán, a les muntanyes de Martorell fins a Igualada
El coronel Segimon Torres i el coronel Amill per seguir-lo, amb els oficials del seu regiment
El coronel Brichfeus i el coronel Busquets a les parts de Castellterçol i Centelles
El coronel Antoni Vidal, de la Ribera d'Ebre, a les muntanyes de Prades, Falset fins el coll de Balaguer
El capità Arniches a les parts de la Conca de Barberà, muntanyes de Montagut i San Magí
El coronel Jaume Molins a les parts del Penedès
El 11-feb-1714, amb 150 voluntaris de a cavall, i 500 fusellers i paisans, intentà recuperar la fortalesa de Castellciutat. Fou interceptat pel Coronel Vallejo, qui primer reforçà Castellciutat, i després entrà en combat contra les tropes del General Moragues al Pla de la Serra Seca. A resultes del combat les tropes del General Moragues foren dispersades i aquest es retirà a Sort.
Entre el 11-18-feb-1714 el Coronel Vallejo passà a Sort, on fou informat que la muller del General Moragues s'havia retirat al mas del seu germà Aleix, distant 3h de Sort. El Coronel Vallejo destinà una partida de 100 cavalls i 200 infants per a segrestar la muller del General Moragues, així com el germà d'aquesta Aleix de Giralt, la muller d'aquest Cecília i el seu fill de 9 anys, una altra parenta amb 2 filles i el clergue de Montardit; foren empresonats a Balaguer.
El 22-jun-1714 el General Moragues escriu carta als consellers de Barcelona:
[Excms. Srs:]
Acuso ordre de V.E. pero com la mia brigada no arriba als 350 homens i ocupada en las guardas de les fronteres cobrint amb ella tot lo marquesat del Pallars i del Ribagorça no m'apar de conveniència evacuar est terreno que lo enemich ocuparia luego, per trobar-se Córdova ab suficient cos de tropes acampat en Alfarrás i ésser lo meu tan poch nombrós que no pot donar ni quitar victorias per lo qual efecto remeto a V.E.F. lo coronel Molins per informar lo estat de est pahís i Montanya a la qual relació que més individualment farà a V.E. me referesch. Antoni Llirós ha reclutat a costa de son diner 200 homens la major part els oficials i soldats de la primera formació algunes en té Domingo Monistrol, tinent coronel de Sagimón i la companyia de cavalleria de Bonet per resguardar est pahís. Però si V.E.F. reconeix de major conveniéncia que passe amb ella incorporar-me al marquès del Poal, mane V.E. avisar-me a despatxar a dit coronel Molins que posaré ab tota puntualitat la ordre de V.E. a execució en compliment de ma obligació.
Excms. Consellers de Barcelona
Servidor general Joseph Moragues
Vilanova de Mayà, 22 juny 1714
El 24-jun-1714 el General Moragues encarregà al Capità de Voluntaris Josep Bonet l'alliberament de la seva família en una operació llampec. Després la portà a la fortalesa de Cardona, a fi d'assegurar-se que no tornarien a ser segrestats.
Vers el jun-1714 el Marquès del Poal rebé ordres de la Junta de Govern d'introduir un cos de 500 homes a Barcelona. El Marquès del Poal cridà a consell de guerra a Prats de Lluçanès i determinà que el General Moragues amb les seves tropes aturés els destacaments borbònics de Vic i montanyes servint de distracció, en particular del destacament del general Bracamonte, comte de Fiennes i Firmacon, mentre les tropes del Marquès del Poal i el coronel Amill amb forçada contramarxa anessin cap a Barcelona, a la muntanya de Sant Jeroni de la Murtra. Reuniren fins a 3.500 homes i el coronel Amill arribà fins a Sentmenat, on fou atacat el 28-jun-1714 pel comte de Montemar. Les tropes del coronel Amill es batiren en retirada deixant enrera la major part de les municions, 20 morts i major nombre de ferits. El cos de tropes quedà dividit però el coronel Amill tornà a reunir-los a Gallifa i Sant Feliu de Codines. .
En carta del 15-jul-1714 els Consellers de Barcelona informaren al General Moragues.
Iltre. Sr.:
El dia 7 del corrent respongérem a la del 3 donant a V.S. moltes gràcies per l'incessant desvetllament en trencar i trobar les pernicioses idees dels enemics, esperant que Déu continuarà en protegir nostra Justícia; la gran novetat que ens trobem quan deuríem creure que el Tractat de Rastatt, darrerament conclòs, hauria d'haver desahogat a nostres treballs, no sabem a què atribuir lo que avui dia succeeix, mancant-nos les cartes d'Itàlia, però creiem que serà efecte de la mala dels francesos.
El dia 12 ocupà l'enemic la Creu de Sant Francesc i luego tirà una línia recta fins al mar. Els nostres homes, més de 800, i la nostra artilleria, féu estralls a l'enemic, llavors acudiren a socrorre'ls en nombre de 7 mil, segons el judici que férem des de la muralla. El General manà reitrar nostra gent, després que advertí la multitud d'ells.
Nostra retirada fou feta amb bon ordre, però l'ardor de nostres tropes ocasionà alguna pèrdua, perquè s'havien internat massa a llurs línies; hem perdut poc menys de 200 homes, entre ells deu oficials, l'enemic ha perfeccionat la seva línia al Pont de les Bigues i d'allí a Casa Calvet, per a comunicar amb els treballs que tenen fets al Convent dels Caputxins de Mont Calvari.
Els combois que esperàvem de Mallorca amb 50 embarcacions i els nostres navios de 30 i 35 canons entraren part d'ells el matí del mateix dia 9 i per falta de vent no pogueren entrar a la nit. Els enemics ens prengueren algunes embarcacions; donem a V.S. aquests veritables avisos perquè V.S. informi els pobles de la veritat que els enemics, segons costum, publicaran aqueixos successos del tot favorables.
Hem enviat al marquès de Poal que junti el més crescut número de gent que junt a una sortida general que es farà des d'aquesta ciutat, pugui carregar sobre un dels quartels dels enemics i fiats amb l'ajuda de la Divina Providència, aconseguir lliurar-nos de la tirania enemiga, executant-se aquesta resolució com esperem deurà V.S en vigilar amb la seva gent a destorbar els destacaments enemics i que junt amb el Marquès de Poal pugui ser del tot heroica l'empresa i major glòria de nostra llibertat.
No ens queda el dubte que V.S. començarà amb aplicació, amor i zel a la llibertat d'aquesta afligida Pàtria, assegurant que aquesta ciutat quedarà amb la major gratitud.
Déu guardi a V.S. molts anys, B.L.M. de V.S. dels seus més segurs servidors.
Barcelona, 15 de juliol de 1714
Els Consellers de Barcelona a l'Excm. General Josep Moragues
1714, 25-juliol. El Marquès del Poal informa al General Moragues
En carta del 25-jul-1714 el Marquès del Poal informà al General Moragues de les ordres que havia rebut de la Junta de Govern de socorrer a Barcelona i donada la impossibilitat de conferenciar directament, li cedeix de manera informal la defensa del rerapaís.
[Excm. Sr:]
Trobant-me amb la precisa ordre de passar al socors de nostra aimada i obligada capital, tennt ja les instruccions per la seva execució de part de l'Excm. Sr. D. Antoni Villarroel per a practicar-ho com desitjo m'és precís passar-ho a notícia de V.S. sentint fiar al paper aquesta expressió per no haver-nos vist i no poder-ho fer, jo per la impossibilitat en què em trobo de diexar de vista a Barcelona, trobant-me en vetlles d'obrir bretxa pel compliment de l'ordre, tinc de dir a V.S. que deixant, en alguna manera, en defensa d'aqueixa muntanya, vegeu d'adjuntar la gent competent que a V.S. li faltés, per a poder entretenir els destacaments enemics (com hem fet fins aquí) perquè em desembarasaria la funció que aquells senyors m'ordenen faci promptament.
La manera i disposició de practicar-ho, ho deixo a V.S. puix jo no puc dir-ho altrament, així per ser propi de la gran conducta i valor de V.S. com per ignorar la postura en què V.S. es trobi per a la seva execució, que era l'únic desig que m'assistia a conferir-me amb V.S., però no havent aconseguit i arribat l'indispensable cas sense donar-me temps per la resposta, suplico a V.S. es serveixi donar-me-la de tot luego, perquè qualsevol que fos pogués amb ella satisfer a aquells senyors i prendre jo les mesures més proporcionades per a poder concórrer a l'alliberació de nostra aimada i afligida capital.
Crec que V.S. deurà tenir l'avís per les darreres que remití d'aquells senyors a V.S., puix així m'ho manifesten. El plaç per a la resolució és molt curt i així dins de cinc dies esperen merèixer a V.S. la resposta sense que obste ninguna dificultat, doncs totes deuen vèncer's en aquesta ocasió i aventurar el tot per el tot.
Quedo de V.S. amb la més fina i resignada voluntat sol·licitant repetits preceptes de la meva major satisfacció. Gardeu-us Déu a V.S. molts anys i feliços que es mereixen i desitja ma amistat.
Borredà i juliol 25 de 1714
Despatxades 5 de la tarda a V.S.
El Marquès de Poal
General Josep Moragues Mas
Post Data; Serveixi's V.S. de presentar als voluntaris l'adjunta ordre que m'ha tramès el Sr. D. Antoni Villarroel en nom de Sa Majestat
En carta del 28-jul-1714 el General Moragues informà al Marquès del Poal de les ordres rebudes de la Junta de Govermn de passar a les parts de Vic.
El 31-jul-1714 li despatxà al Sergent Major Josep Regàs amb carta informant-li novament de les ordres que havia rebut de socorrer urgentment Barcelona, i instant-lo a coordinar les seves accions.
El 1-ago-1714 carta del General Moragues als Consellers de Barcelona.
Excm. i Fidelíssim Sr.:
Logrant la conjuntura del portador, no ometo participar a V.E. Fid. com havent tingut l'avís per lo Marquès del Poal que l'enemic passava amb un fort destacament a introduir algun socorro a Berga, accelerí les marxes amb lo meu destacament caminant nit i dia, però havent tingut l'enemic la notícia de la mia marxa, se despatxà luego prenent son retorno a Vic guanyant amb tota presura lo terreno que jo li anava a ocupar pel la qual causa havent tingut avís que havia romput al Marquès me resolguí a apressurar amb la cavalleria la marxa deixant la infanteria, que per trobar-se atropellada, i per una contramarxa que hagué de fer, no pogué seguir, arribí dia 8 al matí a Prats de Lluçanès, on descobrí l'enemic, i havent enviat al coronel Ermengol que acudís amb sa infanteria, que luego a son arribo passí a reconèixer l'enemic, i veient que prenia la marxa lo carreguí i se'ls féu fer un bon rato foc seguint-lo fins a Olost, on me mantinc avui..
La pèrdua sua és algo considerable, sa marxa i retirada apressurada. De quant obraré i executaré ne donaré part a V.E. Fid. assegurant-li que em desvetallaré i aplicaré en quant puga per lo logro d'operacions encaminades a la llibertat de la Pàtria i servei del Rei. Dos tincs escrites a V.E. Fid. i fins avui no tinc resposta de ninguna.
Quedo amb tot rendiment a l'obediència de V.E. Fid. suplicant al Senyor guarde a V.E. Fid. molts anys..
Olost i agost 1 de 1714
Excm. Sr. Moragues
Excms. Srs. Consellers de la Ciutat de Barcelona
El 7-ago-1714 el Marquès del Poal escriu carta als consellers de Barcelona:
[Excms. Srs:]
Per lo conducto d'Armengol que es troba a San Pedó vaig rebrer air al mitx dia les cartes circulars que V.E. es servit enviar-me i una de V.E. de 31 del passat i avui rebo altre per duplicat amb més cartes circulars que remet San Iscle lo Sargento Mayor D. Joan Enrique Huyz i essent d'un contingut dech dir a V.E. que D. Armengol es troba en dita vila de San Pedó alzant los somatents que tenia donada ordre alzasen. Que el General Moragues arriba avui a Balsareny i jo me trobo fent lo mateix en estas Baronias per baixar amb la més possible brevetat a socórrer a V.E. i per a tocar-me alarma Bracamonte en este punt, no puch eser més llarg contentant-me en dir a V.E. que de ma part no omitiré diligéncia ni perdré temps en socórrer eixa constantíssima ciutat. Quedo solicitant continuats preceptes de la major satisfacció de V.E. i pregant a Déu N.S. guarde a V.E. molts anys que desitjo i he menester.
Borredá agost 7 de 1714
Lo Marqués de Poal
El 13-15-22-ago-1714 els Consellers de Barcelona informaren al General Moragues de la Batalla del Baluard de Santa Clara.
Iltre. Sr.:
Apreciem com és just la V.S. del 10 del corrent i les expressions amb què el seu conegut zel i valor ens avisa d'empenyar-se sense perdre instant a la importància del nostre socors; efectes iguals al concepte experimentat de la bona conducta de V.S. quedem del tot lo que nos insinua amb la deguda gratitud estranyant que de quatre vegades que hem escrit a V.S. en el terme de 28 dies i en particular de la que vam escriure el dia 7 del corrent refereint el present estat d'aquesta capital, no tinguem notícia, instant que sense pèrdua de temps influeixi amb eficàcia a nostre alleugerament. Totes les cartes adreçades al marquès de Poal s'han extraviat i per lo que poden els accidents destrobar que arriben a les seves mans, repetim en aquesta la suma dels continguts en lo nota inclosa, afegint lo sobrevingut.
Trobant-se els enemics sobre l'estacada el dia 12 feren foc al ratllar l'alba a una minca de l'angle capital del Baluard del Portal Nou i luego avançaren amb molta força i al mateix temps amenaçaren la mitja lluna de Santa Clara que ja tenia bretxa capaç de pujar 40 homes de front. Els enemics després de mitja hora de resistència quedaren senyors d'un i altre angle, acudiren per la presència de nostre General Comandant. S'aconseguí al cap de poc temps desallotjar-los d'un i altre Baluard a costa de 140 homes morts i fertis, essent els primers el tinent coronel D. Joseph Paysà i els capitans de la Coronela D. Magí Ninot i D. Joan F. Masdeu, un capità del regiment de Sant Narcís i 6 oficials menors. Dels enemics ens diuen avisos que perderen a Santa Clara 500 homes i en la Porta Nova 600, creiem foren més respecte que l'artilleria del Baluard de Sant Pere carregada a cartutxos els féu molt de dany. L'enemic no escarmentà en aquests successos; el 13 a les 10 de la nit avençà altra volta amb major força la mitja lluna de Santa Clara, que la nostra gent rebutjà per dos vegades, repetí per tercera vegada amb doble força, perquè l'espai de tot el front que estava arruïnat li'n donava lloc. Durà l'obstinació del foc fins les 12 de la nit que els enemics s'hi allotjaren ocupant tot l'angle capital. Nostres tropes i la Coronela, des d'aquesta hora i fins prop del matí, per 5 vegades emprengueren desallotjar-los, la gran obscuritat de lanit, la multitud d'enemics i la desgràcia de posar-se foc a la pólvora, féu estralls en les nostres tropes, aquest dolorós accident impedí poder-los desallotjar aquella nit.
El general comandant i el general Bellver, que es trobava allí, reconegueren la manera com l'enemic s'havia fortificat i destinaren al general de granaders i fusellers i companyies de la Coronela, que disposà ordenar-los per tres parts. A les 12 del migdia ordenà la senyal d'avançar, aconseguint-ho amb el més intrèpid coratge i amb instants de temps i a cops de boioneta pocs dels que l'ocuparen quedaren en vida. Avui es troba la gent molt fortificada, l'encertada disposició dels nostres generals i el valor de nostra gent, no és possible d'explicar-ho.
Dos avisos ens diuen que l'enemic ha perdut tres mil homes i major nombre de ferits i tos els generals que manaren l'acció. Nosaltres hem pedut en tota la nit 400 homes i en l'avenç del migida solament 10, la nostra gent es troba fortificada en els Baluards i amb gran ànim i els enemics consternats es fortifiquen al peu dels Baluards i discurrim que treballen a alguna mina.
La bretxa que resta entre els dos Baluards està en poder ser avençada, però fins avui no ho han fet. Nosaltres fem treballar dia i nit a les trencadores i altres reparacions per a la defensa, permaneixent resolts a fer-ho fins al nostre darrer alè, esperant de la Divina Providència protecció i comprenent que V.S. junt amb el marquès de Poal i coronel Ermengol Amill (aquí els donem els mateixos avisos) ha elegit Déu per instruments de nostra alliberació, no dubtem de V.S. practicarà promptes i necessàries disposicions amb els referits i contribuirà amb son patrici afecte a l'important socors que necessitem, que per ser d'extrema necessitat serà doblada la força guanyant les més mínimes, instant-les per a aconseguir aquest comú alleugerament, encara que sembla per ara ésser sols d'aquesta capital, creiem suplicant a la Divina Providència guarde a V.S.
Barcelona, 15 d'agost de 1714
Il·lustre Sr. D. General Moragues de Vs. els meus més segurs efectes.
Els Consellers de la Ciutat de Barcelona
En carta del 22-ago-1714 el General Moragues informà al Governador de Cardona.
Vers el set-1714 els Consellers de Barcelona trameteren instàncies de socors al General Moragues informant-lo de l'estat de la plaça.
El 12-set-1714 Barcelona capitulà al Duc de Berwick, amb la paraula d'honor d'aquest de fer acomplir allò acordat en la capitulació.
El 14-set-1714, a Sallent, el Marquès del Poal fou informat de la capitulació de Barcelona; despatxà les tropes i sometents en nombre de 4.000, donà avís al general Moragues i al coronel Ermengol Amill, i marxà cap a Cardona, on arribà del dia 15-16-set-1714. (NH4-272)
El 18-set-1714 la fortalesa de Cardona signà capitulacions
El 1714, enlloc d'emigrar amb la resta d'oficials de Cardona, el General Moragues anà cap a Sort amb la seva muller.
El 22-set-1714 són detinguts els oficials de la Plana Major de l'Exèrcit de Catalunya que encara restaven a Barcelona.
El 10-nov-1714 es publicà un Ban prohibit que cap català s'absentés de Catalunya sense passaport sota pena de mort
El 1714-1715, el seu cunyat Jacint de Giralt, pressionat pel comandant borbònic de la Conca de Tremp, li entregà citació on li precisava que s'havien de reunir. Malgrat la intenció del General Moragues de passar a França, el seu cunyat el convencé recordant-li que si emigrava els oficials borbònics en farien patir les conseqüències als seus familiars.
El 1714-1715, el General Moragues es reuní amb l'oficial borbònic a Tremp. Aquest li informà que havia d'anar a Barcelona. Si s'hi negava el faria presoner.
El 1715 el General Moragues es reuní amb l'oficial borbònic Príncep de Tserclaes-Tilly, qui li negà passaport d'emigració i li ordenà presentar-se diàriament.
El 26-feb-1715 el General Moragues redactà de manera preventiva el seu testament.
El testament fou guardat per la seva muller. El 9-jun-1725 fou copiat i registrat en el segon llibre de testaments del notari Francesc Rossell a instàncies de Mn. Joan Valls, beneficiat del Pi i procurador de Magdalena de Moragues i Giralt.
Mossèn Antoni Pladevall n'ofereix una trasncripció al seu llibre: El General Moragues, heroi i màrtir de Catalunya, pàg. 163. La còpia registrada el 1725 es conserva a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Notari Francesc Rossell. Liber secundus testamentorum 1704-1743, s.f.
El 1715 el General Moragues intentà fugir de Catalunya amb d'altres oficials i s'embarcaren de manera inadvertida en una nau que anava cap a Maó. Estant a alta mar l'enginyer Santacruz l'anomenà, involuntàriament, pel seu grau de General. El patró de la nau s'espantà i fingint mal temps precisà que calia retornar a Barcelona i els desembarcà.
El 1715 el General Moragues contractà una nau a un home de la Ribera anomenat Jacint xxx. Aquest hi accedí inicialment, però en realitat els delatà a les tropes borbòniques.
La tarda del 21-mar-1715 es van mobilitzar 40 soldats a les ordres del Sergent Major borbònic de Barcelona. A les 22:00h sortiren de la ciutat i esperaren a les roques de Montjuïc, prop de de l'ermita de Sant Bertran, coneixedors que el General Moragues i la resta d'oficials estaven amagats a la cova dels argenters. Malgrat que els podrien haver capturat aleshores, esperaren a que intentessin embarcar-se, de manera que el delicte fos mereixedor de la pena de mort.
* [La font anònima de Castellví cita erròniament el 20-mar-1715]
El 22-mar-1715, 03:30h, els fugitius sortiren del seu amagatall esperant embarcar-se en la nau que havien contractat al Jacint xxx; les tropes borbòniques capturaren al General Josep Moragues, Pere Martir Castells, Francesc Descatllar i Tord, Jaume Roca àlies "Jaumich", i Pau Massip, poguent escapar Jaume Batalle [Jaume Basllar / Basellar], àlies "Capità Paloma", que era el mosso del General Moragues.
El 22-mar-1715, 04:00h, ja eren a les presons de Barcelona.
El 27-mar-1715 el General Moragues fou executat.
Fou executat sense honors com a militar, sinó com si fos un home vil, un criminal sedició, descalç i amb camisa de penitent; fou arrossegat viu pels carrers per un cavall, després fou degollat, i finalment esquarterat. Els 4 quarts del seu cos foren portats a la Trinitat com era costum, i el seu cap decapitat fou posat en una gàbia que penjava del Portal de Mar de Barcelona.
El General Moragues fou el militar català de més alta graduació més durament executat i humil·liat. La seva execució tenia per fi servir de càstig exemplar i atemorir als catalans resistents al domini absolut de Felip V.
El 27-mar-1715 la calavera del General Moragues fou posada en una gàbia sobre el Portal de Mar de Barcelona, amb un cartell que posava: Iosephus Moragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus (Josep Moragues per haver comès el crim de repetida rebel·lió, haver abusat per dues vegades de la clemència reial, finalment la tercera fou fet presoner i executat per la justícia).
Els tres incompliments a què feia referència el rètol en llatí eren haver capitulat el 1713 a Castellciutat i haver tornat a agafar les armes el 1714; no haver-se presentat a Cardona intentant passar a França, i intentar fugir de Catalunya contravenint el Ban del 10-nov-1714.
El 28-mar-1715 Gregaori de Matas i Pujol redacta carta als comandants de Vic i Conca de Tremp ordrenat la captura d'en Jaume Batalle [Jaume Basllar / Basellar] àlies "Capità Paloma", el mosso del General Moragues i natural de Sant Pere de Torelló, que la nit del 22-mar-1715 havia aconseguit escapar.
El jul-1717 esclatà la Guerra de la Quàdruple Aliança (1717/1718-1720), iniciada per Felip V amb l'objectiu de recuperar els territoris que havia cedit per la Pau d'Utrecht. En aquesta ocasió, Felip V es quedà sol i França s'uní als seus antics enemics de la Aliança de Haia per lluitar contra Felip V.
El 24-abr-1719 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta Jacint Giralt, foren bandejats de casa seva a Sort amb l'orde del Capità General Maquès de Castel-Rodrigo d'anar a Lledia; els donaren a triar entre pagar una fiança de 8.000 lliures, o ser conduïts a Lleida com a presos, emmanillats, i escortats per les tropes borbòniques; optaren per pagar la fiança i a Lledia visqueren sota la custodia del tinent de rei José Lucio.
El 4-set-1719 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta Jacint Giralt, aprofitant la sortida d'una multitud per presenciar l'execució d'un "sedició" als afores de Lleida, aconseguiren esxapar i tornaren a Sort.
El 30-gen-1720, havent les tropes borbòniques recuperat el control del Pallars, el comandant borbònic de Tremp rebia comunicació de Castel-Rodrigo sobre la detenció de la muller del General Moragues i el germà d'aquesta a la Seu d'Urgell. Per assegurar-ne l'empresonament Castel Rodrigo ordenà que fossin empresonats a Barcelona i els embargà els béns, i així mateix ordenà que fossin processats tots aquells que el 1719 l'havien ajudat a pagar la fiança de 8.000 lliures.
El 17-feb-1720 es signava el Tractat de la Haia que posava fi de manera oficial a la Guerra de la Quàdruple Aliança.
El 27-abr-1720 es publicà a Catalunya un Ban atorgant Perdó General a tots aquells que haguessin estat bandejats o haguessin lluitat contra les tropes borbòniques durant la Guerra de la Quàdruple Aliança, llevat dels que ja estaven empresonats abans. El Ban no afectà ni a la muller del General Moragues ni al germà d'aquesta, presos a Barcelona.
El oct-nov-1720 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta adreçaren sengles memorials a la Cort de Felip V suplicant ser alliberats. La Cort de Madrid passà els memorials a la Reial Audiència de Catalunya i al Capità General de Catalunya Caetano d'Aragona, que resolgueren que havien de pagar una multa i els tràmits judicials.
El 1721 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta adreçaren novament sengles memorials suplicant a la Cort de Madrid ser alliberats i oferint el pagament de 1.000 lliures de belló. La Cort de Madrid remeté els memorials al Capità General de Catalunya Caetano d'Aragona, que el respongué a Madrid el 4-gen-1741 afirmant que tot allò que deien els germans era fals. La Cort de Madrid denegà l'alliberament.
En algun moment entre 1721 i 1727 la muller del General Moragues i el germà d'aquesta foren alliberats.
El 1725, després d'11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l'article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felip V:
El 7-jun-1725, es signa el Tractat de Pau a Viena
El 25-set-1725 Felip V mana alliberar els presos d'acord amb l'article 9è del Tractat de Viena
El 9-oct-1725 s'escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l'ordre
El 1-set-1726 Magdalena de Giralt redactà una carta a Ramon de Vilana Perlas, Marquès de Rialb i President del Consell d'Espanya a Viena so·licitant la seva mediació per demanar ajut a l'emperador Carles.
El 13-des-1726 entregà la carta de Magdalena de Giralt i un memorial al comte Königsegg, instant-lo a prendre les mesures necessàries per reparar l'honor de la família Moragues.
El 21-gen-1727 l'ambaixador imperial comte Königsegg lliurà memorial a l'emperador informant de les gestions dutes a terme a fi que la calavera del General Moragues fos retirada del Portal de Mar de Barcelona.
Després de les repetides instàncies de l'ambaixador imperial Königsegg, la Cort de Madrid accedí l'1-feb-1727 a retirar la calavera del General Moragues.
El 14-15-feb-1727 el Capità General de Catalunya ordenà retirar la calavera del General Moragues, deixant-hi però la gàbia amb el rètol sobre el Portal de Mar.
Vers el feb-mar-1727, la muller del General Moragues comunicà a l'ambaixador imperial Königsegg que el rètol vexatori continuava penjant del Portal de Mar; aquest insistí a la Cort de Madrid, que hi accedí i ordenà la retirada de la gàbia amb el rètol.
El 6-mar-1727 s'informà per carta a l'ambaixador imperial comte Königsegg que la gàbia i el rètol s'havien retirat del Portal de Mar.
Família i descendents
Va tenir 2 fills amb Na Magdalena de Giralt: En Joan Baptista de Moragues i Na Maria Anna de Moragues. Es varen exiliar al Sacre Imperi Germànic. El 1737 estaven a Voivodina. La filla va morir probablement vers el 1747, mentre que En Joan Baptista de Moragues fou nomenat Cavaller del Sacre Imperi.
Posteriorment En Josep de Moragues i de Giralt retornà al Pallars on rebé el títol de la seva mare, Baró de Bressui. Vers el 1752 es casà a València d'Àneu amb Jaunària de Giner, amb la qual va tenir 4 fills.
El seu hereu fou En Josep Maria de Moragues i de Giner, i els seus germans foren En Gaspar, Na Magdalena i Na Januària. El 26-feb-1770 Na Magdalena de Moragues i de Giner firmà capítols matrimonials amb En Francesc Nat i de la Sala, de la vila de València d'Àneu.
Homenatge i Record
El 1887 el poeta Àngel Guimerà contribuí d'una manera extraordinària a la popularitat del General Moragues en publicar la seva poesia Lo cap d'en Josep Moragues.
A partir d'aleshores es començà a recuperar la seva memòria fins que el 1933 el membre del Partit Nacionalista Català Daniel López demanà un acte d'homenatge al General Moragues. L'any següent, el 1934, es féu una festa pro-monument dedicat al General Moragues; la festa fou interrompuda per l'intent de boicot provocat per agents anarquistes.
Placa que erròniament identifica la casa Baió de Sort com a lloc de naixement
"El General Joseph de Moragas
Nacido en esta casa
Héroe de la montaña leridana
en la Guerra de Sucesión, murió
en Barcelona en marzo de 1715
La Diputación de Lérida en su memoria
el Dia de la Provincia de 1966"
Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la memòria del General Moragues es tornà a ocultar i no fou fins el 17-nov-1966 quan, amb motiu del Día de la Provincia de Lleida, es col·locà a la vila de Sort un placa que identifica erròniament la casa Baió com si fos el seu lloc de naixença. L'acte fou presidit pel president de la diputació i per l'alcalde la vila, el Sr. Ramon Aytés Pla, que aconseguí que en la placa hi aparegués la paraula "heroi", però amb la condició que no es fes esment del martiri del General. La censura franquista impedí que l'acte d'inauguració aparegués a la premsa.
El 1979 En Lluís Pujal i Carrera publicà el biografia novel·lada semifantàstica que portava per nom General Moragues, pallarès insigne, i que amb pròleg de Baltasar Porcel persistia en l'error de fer-lo fill de Sort. D'aquesta novel·la se n'edità una segona versió el 1985 amb el nou títol de General Moragues, màrtir de Catalunya; tot i així però, i com en la primera edició, s'hi barregen inacuradament la fantasia èpica amb la història, persistint a difondre errors.
El 1984 la vila de Sant Hilari Sacalm féu el primer acte públic de reconeixement al General Josep de Moragues declarant-lo Fill Il·lustre; l'11-set-1984 li dedicaren un monument provisional en Plaça Josep Moragues de l'arquitecte Jordi Roca i Casademont, i que fou substituït pel monument definitiu obra de l'artista Domènec Fita l'any 1991. El fet que el General Moragues fos befat, torturat i mort, i el seu cap restés penjat en una gàbia exposada públicament al Portal de Mar de Barcelona foren els motius que impel·liren l'artista a escollir les portes i la gàbia, que, com la creu que mostra la seva intersecció, s'esdevenen en motius d'exaltació gloriosa, com ho és la creu pel cristianisme, superat el seu sentit inicial de burla i humil·liació.
Monument provisional al General Moragues a Barcelona presentat durant l'homenatge del 1984.
L'Ajuntament de Barcelona es negà a autoritzar la col·locació definitiva del bust, que fou retirat. L'11-set-1983, 30 emissores de ràdio de Catalunya varen emetre un programa especial que reivindicava la figura i la significació del General Moragues.
D'aquest esforç nasqué la Comissió Pro-Homenatge, que el 9-set-1984 organitzà al Pla de Palau de Barcelona l'Homenatge Popular al general Josep Moragues. L'acte comptà amb la presència del President del Parlament de Catalunya Miquel Coll i Alentorn i de l'Honorable Conseller Macià Alavedra, però el president de la Generalitat Jordi Pujol es negà a assistir a l'acte. Durant l'homentage es descobrí un monument provisional dedicat al General Moragues còpia del que hi ha a Sort. Això no obstant però, l'Ajuntament de Barcelona no donà autorització per a què el bust fos col·locat definitvament.
No va ser fins el 1999 quan l'Ajuntament de Barcelona autoritzà la construcció d'un monument dedicat a la memòria del General Moragues i reivindicat des del 1933; aquest està situat al Pla de Palau, molt a prop del lloc físic on va estar exposada la seva calavera com a escarni. Malgrat això però, no és aquest monument el que havien demanat els grups patriòtics. El monument es redueix a un pal d'uns 12 cm. de diàmetre que acaba en una asta de la qual oneja una bandera catalana; la base es revestida d'una cuirassa de bronze en la qual hi ha una inscripció. El suposat monument es completa amb 6 grans fragments de marbre blanc disposats en forma de muntanyeta.
Altrament, diverses viles i ciutats de Catalunya han dedicat places i carrers a la memòria del General Josep de Moragues i Mas.
Així mateix a l'Ermita de Sant Sebastià l'Ajuntament de Vic hi bastí el 1985 un monòlit d'honor als cabdills Vigatans que signaren l'anomenat Pacte dels Vigatans, ço és, la comissió de poders que el 15-mai-1705 delegaren en la persona de Domènec Parera per a què pogués negociar un Tractat d'Aliança militar amb el regne d'Anglaterra, tractat que efectivament es firmaria el 20-jun-1705. A fi de commemorar aquell fet es celebra anualment l'Aplec del Pacte dels Vigatans, durant la qual té lloc una recreació dels fets i es reten honors als Patricis Vigatans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario