Llavorsí (ACN).- El Parc Natural de l'Alt Pirineu i els Bombers de la Generalitat han instal·lat a l'aparcament de la Molinassa, punt d'inici de l'ascensió a la Pica d'Estats, un polsador per avisar els Bombers en cas d'emergència o accident. El camí que ascendeix a la Pica d'Estats és l'itinerari més freqüentat del Parc, i una de les zones on es produeixen més accidents de muntanya entre el col·lectiu d'excursionistes que ascendeixen a aquest cim. La problemàtica radica en el fet que aquesta zona no té cobertura de mòbil, i en cas d'accident es fa difícil avisar als serveis de salvament. Aquest polsador permetrà millorar la seguretat dels excursionistes. Anualment fan aquest itinerari unes 15.000 persones.
30 nov 2012
25 nov 2012
L’estació de Llessui torna a obrir 24 anys després del seu tancament
Llessui Snow Cat ofereix la possibilitat als esquiadors d'arribar a cotes altes de la muntanya i baixar esquiant per neu verge
Els nostàlgics de l'estació d'esquí de Llessui podran tornar-hi a esquiar després de 24 anys del seu tancament. Llessui Snow Cat ofereix la possibilitat als esquiadors d'arribar a la cota més alta de l'estació (2.430 metres) i baixar esquiant per neu verge. Als esquiadors se'ls trasllada amb un Pisten Bus, un vehicle especial per circular per neu, fins al cim de l'estació.
El Pisten Bus és el vehicle que traslladarà els esquiadors fins a la cota més alta de l'estació de Llessui.
Aquesta activitat està destinada a nostàlgics que havien esquiat a aquesta estació, que va tancar les portes al 1987, amb un alt nivell d'esquí. Es tracta d'una activitat que podran realitzar un màxim de 12 persones al dia. Per a tots els que volen gaudir de la neu sense esquiar se'ls ofereix excursions.
Els nostàlgics de l'estació d'esquí de Llessui podran tornar-hi a esquiar després de 24 anys del seu tancament. Llessui Snow Cat ofereix la possibilitat als esquiadors d'arribar a la cota més alta de l'estació (2.430 metres) i baixar esquiant per neu verge. Als esquiadors se'ls trasllada amb un Pisten Bus, un vehicle especial per circular per neu, fins al cim de l'estació.
Aquesta activitat està destinada a nostàlgics que havien esquiat a aquesta estació, que va tancar les portes al 1987, amb un alt nivell d'esquí. Es tracta d'una activitat que podran realitzar un màxim de 12 persones al dia. Per a tots els que volen gaudir de la neu sense esquiar se'ls ofereix excursions.
23 nov 2012
Vins i licors del Pallars
Castell d’Encus: Raül Bobet. Vins artesanals 100% elaborats a la nostra finca. Vins blancs: Taleia, Ekam. Vins negres: Quest, Acusp i Thalarn. Ctra. de Santa Engràcia, km 5. 25630. Talarn Tel. 973 252 974 www.encus.org
Celler Miquel Roca: Miquel Roca. Situada als peus del Montsec, la vinya produeix la brocada, una varietat autòctona de producció limitada. El vi a que dona lloc porta el nom de Brocat. La resta de varietats inclouen el Merlot, el Monastrell i l’Ull de llebre.
Licors Portet Àngel Portet i Carlos Portet: Licors tradicionals del Pirineu: ratafia, aigua de nodes (ratafia aranesa), licor de cassís, licor de fruits del bosc, licor d’aranyons, aiguardent amb aroma de ceps i anís, licor de regalèssia i licor de taronja. També elaborem licors per encàrrec.
Celler Vila Corona Enric Vila: Vins fermentats amb llevat del Pallars, la mineralitat que aporten els gresos d’Areny i l’argila del Garumnià, els dies de calor i les nits fresques. Llabustes, vins varietals: riesling, chardonnay, ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon. Tu rai… un vi cupatge de les varietats autòctones pallareses, morastell, ull de llebre i garnatxa negra. Camí dels Nerets. 25654. Vilamitjana (Tremp) Tel. 973 652 638 – 650 529 087.
Sauvella Jeroen Nagtegaal. Creem vins amb caràcter, vins distintius i amb especial respecte per l’entorn de les nostres vinyes. Premium Wine from the Pyrenees. C. Abadia, 6. 25655. Orcau (Isona i Conca Dellà)Tel. 973 085 015 – 600 765 803
CELLER BATLLIU DE SORT Borda de Cebrià | 25568 Olp celler@batlliudesort.cat
21 oct 2012
El santuari pirinenc d’Abidal en el seu camí cap al Camp Nou
El defensa blaugrana va escollir les muntanyes de la Vall d'Aran, amb Montgarri com a epicentre, per començar a recórrer, sis mesos després d'un trasplantament de fetge, el camí cap a la seva reaparició.
Allà va anar Éric Abidal. Un dels primers oratoris que es localitzen a Catalunya, baixant des del cel, està enclavat entre els pics pirinencs de l'Arieja (França), el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. La Mare de Déu de Montgarri dóna nom a un santuari amb una tradició que arrenca al segle XII, però que fins avui conserva una devoció que congrega milers de persones en la romeria que aranesos, pallaresos i francesos celebren cada 2 de juliol.
Allà, a 1.645 metres d'altitud, hi ha el santuari de Montgarri, un dels destins d'Éric Abidal en la particular estada aranesa que ha portat a terme sis mesos després de patir un trasplantament de fetge. El defensa blaugrana, acompanyat del preparador Emili Ricart, va treballar el seu cos pujant i baixant cims que la neu aviat cobrirà.
A prop del santuari hi ha la localitat del mateix nom. Montgarri és un poble sense ser-ho. «Mai ha sigut un poble a l'ús, sinó un conjunt de masies escampades de pagesos que tenien el seu bestiar a les finques mateix», explica el sacerdot aranès Jusèp Amiell, que és fill de Garòs i traductor del Nou Testament a la llengua aranesa. «Explica la llegenda que als prats on es va aixecar el santuari hi acostumava a pasturar un toro amb la seva manada de vaques, una manada que vigilava el toro, que acostumava a agenollar-se sempre en un punt concret del terreny. I es diu que en aquell lloc on s'agenollava va ser trobada la imatge de l'actual Mare de Déu de Montgarri», relata Amiell. «El dia de la romeria -la del 2 de juliol i una altra que se celebra el 15 d'agost-, els fidels porten en processó la verge des de l'interior de l'església fins aquell lloc, a uns 40 metres del santuari», assenyala Amiell.
«Antigament, Montgarri era un lloc habitual de pas entre el Pallars i la Vall d'Aran, i era normal en llocs així que hi hagués una hostatgeria per passar-hi la nit. El santuari era un lloc de refugi», puntualitza Amiell. «Fins a mitjans del segle passat, al santuari hi havien arribat a viure dos sacerdots, però ara el temple depèn de la parròquia de Gessa».
L'antiga rectoria del santuari és actualment un refugi de muntanya, on els excursionistes poden passar la nit abans de recórrer algun dels múltiples itineraris per la zona. Els joves que el regenten tenen la clau del santuari, que durant el dia manté les portes obertes. L'església actual és del segle XVII, però a l'interior s'hi ha conservat el portal de l'ermita romànica que la va precedir.
Caviar de trucha del Pallars, en los restaurantes más prestigiosos La piscifactoría de Tavascán ha apostado por la calidad y diferenciación de su producto estrella
La piscifactoría de Tavascán, en el Pallars Sobirà, ha apostado por la calidad y la diferenciación de su producto: la trucha. La ubicación de la piscifactoría garantiza la calidad dado que capta el agua que baja directamente de los lagos. En esta piscifactoría, Julià Sillero cría unos 300.000 ejemplares de trucha. La más valorada por la alta gastronomía es la autóctona. Julià Sillero suministra truchas a cocinas de restaurantes de prestigio como Can Fabes oCinc Sentits. Para potenciar y reaprovechar el producto desde hace dos temporadas comercializa caviar de trucha y trucha ahumada. Esta piscifactoría es una de las pocas empresas agroalimentarias de Catalunya que elabora estos dos productos.
22 ago 2012
HUG ROGER III
EL SENYOR DE LES MUNTANYES
Hug Roger III, el darrer comte de Pallars i comtat català, conestable reial i capità dels exèrcits de la Generalitat en la llarga guerra civil catalana del 1462 al 1472, defensor esforçat dels interessos de la terra i de les institucions del país.
En el marc de la lluita pel control del poder municipal, durant el segle XV es van formar a Barcelona dos estaments antagònics: la Biga i la Busca. En el primer s'agrupaven els ciutadans honrats i els grans mercaders. En el segon, els mestres dels oficis. En la segona meitat del segle XV, els buscaires van aconseguir, amb la protecció reial, el govern de la ciutat, des d'on van impulsar mesures proteccionistes per a la fabricació local i van intentar ampliar l'accés als càrrecs municipals. Això no va agradar als grups més privilegiats de la ciutat, com tampoc les mesures de suspensió dels mals usos empreses per la monarquia.
21 jul 2012
Comtat de Pallars
Idioma oficial : Català
Religió : Catolicisme
Forma de govern : No especificat
Període històric : Edat mitjana
• Establiment : 920
• Escindit en dos: Comtat de Pallars Jussà i comtat de Pallars Sobirà.: SEGLE XI
El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren:
Aquest comtat es trobava situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa, entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur, incloent-hi la Vall d'Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamicell.
14 jul 2012
Descubierto un gran yacimiento de dinosaurios en el Pirineo leridano
Dos vecinos de Basturs se toparon con los restos en una zona de barrancos mientras vigilaban el rebaño
Los fósiles corresponden a dinosaurios herbívoros del grupo de los hadrosauros y tienen casi 70 millones de años.
Dos vecinos del pequeño pueblo de Basturs, en el municipio de Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), han descubierto unos enormes huesos fósiles, muy bien conservados, que son con toda probabilidad la avanzadilla de un gran yacimiento de dinosaurios de finales del Cretáceo.
Los fósiles corresponden a dinosaurios herbívoros del grupo de los hadrosauros y tienen casi 70 millones de años.
Dos vecinos del pequeño pueblo de Basturs, en el municipio de Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), han descubierto unos enormes huesos fósiles, muy bien conservados, que son con toda probabilidad la avanzadilla de un gran yacimiento de dinosaurios de finales del Cretáceo.
1 jul 2012
Relaxeu-vos i visualitzeu el Pirineu
Brilló una luz en las montañas, la luz se hizo remolino, y se transformó en una bella mujer, Moira, la Dama Hilandera. Moira vagaba por las montañas cazando rayos de sol, hilándolos para crear con ellos los valles, los barrancos, las rocas, los árboles, los ríos y los arroyos.
10 jun 2012
El Consell Comercal ens infoma i ens aconsella.
El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ens informa i ens aconsella que no ens podem perdre:
12 may 2012
Meravelles geològiques del Pallars
Si ja heu estat al Pallars Sobirà no cal que us donem motius per anar-hi ja que els seus encants segur que us han atrapat, però el que sí us podem oferir és la possibilitat de descobrir-hi més meravelles encara: les geològiques.
Si no coneixeu el Pallars Sobirà, us convidem a començar pels fonaments: les roques. On és, sinó, que troben suport els torrents, la vegetació, la gent, els pobles i els camins que ens hi porten? Seguint aquesta guia descobrireu antics paisatges de mars tropicals plens de bestioles, de volcans de núvols roents, de cabalosos rius amb vegetació luxuriosa, de misteriosos llacs i deserts...
Si no coneixeu el Pallars Sobirà, us convidem a començar pels fonaments: les roques. On és, sinó, que troben suport els torrents, la vegetació, la gent, els pobles i els camins que ens hi porten? Seguint aquesta guia descobrireu antics paisatges de mars tropicals plens de bestioles, de volcans de núvols roents, de cabalosos rius amb vegetació luxuriosa, de misteriosos llacs i deserts...
Lluís Ardèvol Oró.
Itinerari geologic : Salàs de Pallars, Congost d'Erinya, La Figuereta,Collegats
Itinerari geològic : Aransís, Estany de Basturs, La Posa, Faidella, Abella de la Conca.
Itinerari geològic : Senterada, Estavill, La Plana, Espui, Sallent, Estany Gento.
Tutorial del que va ser el meu profe Josep Mª Mata Perello : Parque geológico del Pallars
Itinerari geològic : Aransís, Estany de Basturs, La Posa, Faidella, Abella de la Conca.
Itinerari geològic : Senterada, Estavill, La Plana, Espui, Sallent, Estany Gento.
Tutorial del que va ser el meu profe Josep Mª Mata Perello : Parque geológico del Pallars
30 abr 2012
El parc per a persones grans ....
Itineraris per a persones amb mobilitat reduïda
- Passarel.la adaptada
No és fàcil adaptar un espai muntanyós i amb grans desnivells per als visitants amb mobilitat reduïda, però això no significa que no s'hagin d'esmerçar els esforços necessaris per aconseguir-ho.
El Planell d'Aigüestortes i l'entorn de l'estany de Sant Maurici són els indrets més coneguts del Parc. Amb l'objectiu de fer-los accessibles a tothom i eliminar les barreres físiques imposades per la natura, s'han construït unes passarel·les de fusta, aptes per a ser recorregudes amb cadira de rodes.
En els arxius adjunts, en format PDF, podreu consultar les característiques i localització d'aquestes infrastructures del Parc.
Paral·lelament, El Parc Nacional, en col·laboració amb la Obra Social La Caixa, va arranjar dos nous camins : el Camí de Roca Blanca i el Camí del Salto.
El primer, va seguint el lloc per on es va col·locar el tub que condueix l’aigua des de la presa de Espot fins al salt de Roca Blanca que alimenta la central hidroelèctrica d’Escaló. És un camí que està fora del parc però és absolutament pla, apte per a tot tipus de visitants i conté alguns cartells interpretatius escrits en braille. Al final del camí, al lloc on antigament hi havia la fàbrica de tubs, hi ha una petita àrea d’esbarjo equipada amb taules i bancs. També es pot recórrer tranquil·lament en bicicleta.
El segon, situat al poble de Senet (vall de Barravés), ens condueix fins la cascada del Salto i tot i tenir un cert pendent en algun tram, presenta un ferm ben compactat per facilitar-ne l’accés, alhora que està dotat de cartells interpretatius en braille. L’àrea d’esbarjo equipada amb taules i bancs es troba a l’inici de l’itinerari.
El Planell d'Aigüestortes i l'entorn de l'estany de Sant Maurici són els indrets més coneguts del Parc. Amb l'objectiu de fer-los accessibles a tothom i eliminar les barreres físiques imposades per la natura, s'han construït unes passarel·les de fusta, aptes per a ser recorregudes amb cadira de rodes.
En els arxius adjunts, en format PDF, podreu consultar les característiques i localització d'aquestes infrastructures del Parc.
Paral·lelament, El Parc Nacional, en col·laboració amb la Obra Social La Caixa, va arranjar dos nous camins : el Camí de Roca Blanca i el Camí del Salto.
El primer, va seguint el lloc per on es va col·locar el tub que condueix l’aigua des de la presa de Espot fins al salt de Roca Blanca que alimenta la central hidroelèctrica d’Escaló. És un camí que està fora del parc però és absolutament pla, apte per a tot tipus de visitants i conté alguns cartells interpretatius escrits en braille. Al final del camí, al lloc on antigament hi havia la fàbrica de tubs, hi ha una petita àrea d’esbarjo equipada amb taules i bancs. També es pot recórrer tranquil·lament en bicicleta.
El segon, situat al poble de Senet (vall de Barravés), ens condueix fins la cascada del Salto i tot i tenir un cert pendent en algun tram, presenta un ferm ben compactat per facilitar-ne l’accés, alhora que està dotat de cartells interpretatius en braille. L’àrea d’esbarjo equipada amb taules i bancs es troba a l’inici de l’itinerari.
- trencant barreres 1 [PDF, 593,90 KB.]
- trencant barreres 2 [PDF, 695,79 KB.]
- Fullet del camí adaptat de Roca Blanca (Espot, Pallars Sobirà) [PDF, 665,91 KB.]
- Fullet del camí adaptat del Salto (Senet, Alta Ribagorça) [PDF, 481,58 KB.]
22 abr 2012
El barranco del Diablo
La historia de la comarca del Pallars está escrita de leyendas. Y en el Jussà, concretamente en la aldea deshabitada de la Bastida de Bellera i Estavill -a dos horas a pie de Senterada-, sus vecinos cuentan como se empeñaron en construir un puente sobre el barranco de Sant Genís que desafiara no solamente la ley de la gravedad, sino también el sentido común. Cuenta la leyenda que si la naturaleza, obra de Dios, creó un barranco infranqueable, el ser humano que consiguiera franquearlo sería ayudado por otro ser divino poderoso: el Diablo.
Un retablo de papel Enviny celebra hoy con una fiesta la réplica de la pieza que vendió en 1909
Los nueve vecinos que quedan en el pequeño pueblo pirenaico de Enviny, una pedanía de Sort (Pallars Sobirà), retrocederán hoy un siglo en el tiempo cuando vean la reproducción casi exacta del retablo gótico que decoró el ábside de la iglesia parroquial hasta que en 1909 el párroco lo vendió a un anticuario. La valiosa obra original está repartida en dos museos norteamericanos.
Tras los sepulcros vendidos El alcalde de Sort quiere que se negocie con el Metropolitan
"El esquí y el piragüismo no es lo único que hay en esta comarca. También está su patrimonio". Agustí López, alcalde de Sort, la capital de la comarca pirenaica del Pallars Sobirà, lo tiene claro. En los últimos años ha comenzado una particular batalla para recuperar el arte religioso creado en estas pequeñas localidades en la Edad Media, que se vendió, expolió y repartió por muchos museos del mundo a principios del siglo XX. El pasado día 17, López, que también es diputado de CiU en el Parlament, consiguió que los grupos políticos aprobaran por unanimidad su propuesta de resolución para que la Generalitat entre en contacto con uno de estos museos, The Cloisters, dependiente del Metropolitan de Nueva York, para comprar cuatro sepulcros góticos que se exponen allí desde hace un siglo.
Ja es troba disponible el Catàleg de varietats antigues de fruita i horta del Pallars Sobirà
Aquest catàleg de varietats antigues és el resultat d’una llarga feina visitant moltes cases del Pallars Sobirà per parlar amb la gent gran capaç de recordar formes passades de viure relacionades amb l‘horta i la fruita. Aquest catàleg és un recull de varietats antigues, però a la vegada també és un recull d’emocions lligades a una cultura agrícola que ha anat desapareixent en aquests darrers anys.
Catáleg de varietats antigues de fruita i horta del Pallars
Recuperar les varietats agrícoles antigues és una tasca important per a mantenir la biodiversitat, per a facilitar la recerca, per a recuperar algunes formes de fer vàlides del passat, per a obtenir usos nous, per a donar a conèixer la cultura singular de muntanya i per a divulgar l’horticultura i fruticultura tradicional.
Aquest catàleg difon un dels Pallars més antics i íntims, aquell relacionat amb la feina de casa i del camp, motors imprescindibles del país on vivim.
Catáleg de varietats antigues de fruita i horta del Pallars
Recuperar les varietats agrícoles antigues és una tasca important per a mantenir la biodiversitat, per a facilitar la recerca, per a recuperar algunes formes de fer vàlides del passat, per a obtenir usos nous, per a donar a conèixer la cultura singular de muntanya i per a divulgar l’horticultura i fruticultura tradicional.
Aquest catàleg difon un dels Pallars més antics i íntims, aquell relacionat amb la feina de casa i del camp, motors imprescindibles del país on vivim.
El Parc Natural de l'Alt Pirineu inicia la recuperació de la zona que es van calcinar en l'incendi de Gerri de la Sal
Soriguera (ACN).- De les 400 hectàrees que es van cremar en l'incendi de Gerri de la Sal, unes 25 pertanyen al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Aquesta superfície es troba a l'entorn del santuari d'Arboló, un indret molt freqüentat per gent gran i famílies amb nens.
23 mar 2012
El Pirineu català acull ja més de vint óssos bruns
Quinze anys després de la reintroducció de l'ós bru al Pirineu català, ja n'hi ha una vintena d'exemplars. Segons els experts, aquest últim recompte, que s'ha fet mitjançant càmeres, demostra l'èxit del programa de reintroducció.Dos mascles formen el nucli occidental i el nucli central, que agafa la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà, i a més s'hi han localitzat 20 exemplars més: quatre mascles, vuit de femelles, quatre subadults i quatre petits. Una població que augmenta cada any, ja que tant la femella Guala com les seves filles "donen molta descendència", ha afirmat el responsable de Medi Natural del Conselh Generau d'Aran, Ivan Afonso.
22 mar 2012
Territori i Sostenibilitat comença el procés per ampliar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
- El parc té una superfície de 14.000 ha i l’objectiu és incrementar-la un mínim de 5.000 ha en aquelles zones on hi hagi consens territorial
- Amb aquest procés el Departament de TES busca no només protegir els valors naturals destacats de l’entorn sinó també respondre a les demandes del territori i reconèixer i donar impuls al paper de dinamització socioeconòmica dels parcs respecte els municipis de l’entorn
- El parc té una superfície de 14.000 ha i l’objectiu és incrementar-la un mínim de 5.000 ha en aquelles zones on hi hagi consens territorial
- Amb aquest procés el Departament de TES busca no només protegir els valors naturals destacats de l’entorn sinó també respondre a les demandes del territori i reconèixer i donar impuls al paper de dinamització socioeconòmica dels parcs respecte els municipis de l’entorn
Suscribirse a:
Entradas (Atom)